El meu garatgista, fa pocs mesos, m’explicava que la seva dona volia divorciar-se perquè havia sabut que ell anava regularment de putes a la Jonquera. “T’imagines” em deia “vol deixar-me per una bestiesa com aquesta!”. Valgui aquesta anècdota per a dir-ho clar, a Catalunya Nord s’ha banalitzat tant el fet d’anar de putes al sud que ja forma part dels lleures i distraccions masculines acceptades socialment, tot i no parlar-ne gaire. No fos cas que la vostra dona sigui com la del meu exgaragista (efectivament van divorciar-se i es va vendre el negoci).
Cada dia més, sortosament, s’aixequen veus contra l’explotació humana que significa la prostitució. Però a Catalunya Nord tothom es vol amagar la realitat, el fet que es va a la frontera per comprar tabac, alcohol i cardar-se una joveneta al límit de la majoria d’edat. I ho fan joves i vells, burgesos i obrers, esportius i sedentaris. Associacions feministes es van manifestar a la ratlla fronterera “contra la prostitució i l’explotació de les dones”. Ho recolzaven càrrecs electes d’esquerra del Consell General com Ségolène Neuville i, fins i tot, el president de la Regió Llenguadoc-Rosselló Christian Bourquin. Denunciaven la permissivitat que hi ha amb la prostitució “en Catalogne”, com si el mal vingués d’allà, de darrera la frontera. Una frontera que protegiria “la France” de caure en aquest deixar-se anar que oficialitza els bordells i permet que les carreteres estiguin plenes de putes oferint els seus serveis a sol i serena. 
No farien millor -polítics, feministes i ciutadans escandalitzat amb la permissivitat “catalane”- de mirar el que passa a casa? Perquè siguem sincers, on acaben la festa els adolescents nord-catalans quan surten “en boîte”? De putes a La Jonquera. On acaben les celebracions esportives dels clubs de rugbi i altres esports? De putes a La Jonquera. On van molts grups d’amics que fan una trobada “entre copains”? De putes a La Jonquera. On van aquests marits que diuen a la dona que ja aniran ells a “faire les courses en Espagne”? De putes a La Jonquera….
El problema és la doble moral, denunciar-ho públicament tot i dient que “en France” això no passa i ser, al mateix temps, el 80 % dels clients de la prostitució de les comarques gironines. Vuitanta per cent! Les xarxes de prostitució que exploten les pobres noies adolescents s’enriqueixen amb els diners del vuitanta per cent de clients “francesos”! Els diners dels jogaires de rugbi, dels adolescents plens de grans, dels marits irreprotxables, dels notables dels nostres vilatges van a parar a les butxaques dels traficants sense escrúpols.
Quan veurem una manifestació de feministes -recolzada pel Consell General i el Regional- en ple centre de Perpinyà? Una manifestació que digui als propis marits, germans i fills de les manifestants que són uns porcs còmplices del tràfic de blanques? Quan és que les institucions retiraran les subvencions a clubs esportius i associacions que acaben les seves celebracions anant de putes “en Espagne”? Vuitanta per cent! Abans de voler imposar regles morals “en Catalogne” podríem començar per fer neteja aquí “dans le département des Pyrénées Orientales”.
(fotos El PuntAvui)
Interessant article del periodista Nicolas Caudeville (en francès) al web “L’archipel contre attaque” que amplia el tema