Mullar-se pel país

Avui publico dues entrevistes a El Punt que tenen un cert nexe de connexió, malgrat que aparentment no tenen res a veure. La primera és a Marc Belzunces (la podeu llegir aquí), membre de Softcatalà, una associació sense ànim de lucre que treballa per aconseguir que hi hagi programari en català. L’altra entrevista és a Isona Passola (la podeu llegir íntegra aquí), directora de la pel·lícula Cataluña-Espanya, que tracta de les relacions entre els dos països a partir de les reflexions de persones de diversos àmbits catalans i espanyols. Tant en Marc com l’Isona coincideixen a estimular els catalans per tal que passem a l’acció. Coincideixen a criticar que el plany, el victimisme, no porten enlloc i que si realment es volen canviar les coses un s’hi ha de posar. Ells dos ho han fet. Així és com canviarem Catalunya, fent-la avançar cap a un major autogovern, amb la mobilització de cadascú de nosaltres en el seu entorn, provant de transformar la realitat per tal de viure en un país, ni que sigui mentalment, lliure.