El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesbonaventura

Les medalles del TAV

28 gener 2013

Per a Girona l’arribada del TAV
ha significat, ara per ara, la destrossa del centre de la ciutat

Suposant que el TAV fos un bon model ferroviari per al desenvolupament econòmic del nostre país, arriba amb més de vint anys de retard, ja que la prioritat hauria d’haver estat sempre la connexió amb Europa

Tot i que ja han passat més d’un parell de setmanes, val la pena recordar-ho. El dia abans de la posada en marxa del tram del TAV entre Barcelona i Figueres vaig rebre, a les 11 de la nit, un correu en què “el presidente del gobierno (espanyol) y en su nombre la ministra de Fomento” tenien “el honor” d’invitar-me als actes d’inauguració d’aquest esdeveniment, tot informant-me que l’esdeveniment seria presidit per “Su Alteza Real el Príncipe de Asturias”. Com us deia, vaig rebre la invitación per correu electrònic a les 23.03 del dilluns 7 de gener, amb el prec que els confirmés l’assistència “lo antes posible”. Tenint en compte que es demanava als invitats que fossin a l’estació l’endemà a un quart d’una del migdia i que se suposa que la gent ha de dormir algunes hores, poc temps donava el ministerio als seus convidats per reaccionar i avisar-los…
Explico això, com podeu deduir, no pas per queixar-me que el govern espanyol no m’hagués convidat a la inauguració del TAV amb prou temps per poder-hi assistir amb més comoditat, sinó per posar un exemple, un altre, de l’alt grau d’improvisació amb què es va fer, no ja la cerimònia d’inauguració del tren d’alta velocitat, sinó tot el procés de construcció d’aquesta línia a Girona i la gran falta d’informació i de comunicació que sempre hi ha hagut per part de l’Estat i Adif envers les institucions i la ciutadania gironines.
Al final vaig ser a l’estació de Girona el dia en què el TAV hi va arribar, però no per festejar entre les autoritats espanyoles i catalanes l’esdeveniment, que fins ara ha tingut més de nyap que d’exemple de progrés, sinó per manifestar-me, juntament amb diverses formacions polítiques i ciutadanes, en contra de com ha anat tot.
Anem a pams, suposant que el TAV fos un bon model ferroviari per al desenvolupament econòmic del nostre país, arriba amb més de vint anys de retard, ja que la prioritat hauria d’haver estat sempre la connexió amb Europa, no pas anar fent trams sense sentit i en alguns casos altament deficitaris arreu del territori espanyol, com ha fet el govern de l’Estat. El TAV és, segons diversos estudis, un model ferroviari econòmicament insostenible i encara més en alguns llocs d’Espanya en què no l’agafarà amb prou feines ningú; a Catalunya, amb l’excusa de la inversió en l’alta velocitat, l’Estat ha deixat –i deixarà encara més d’ara endavant– que la xarxa del tren convencional, que és el tren que utilitza la majoria de la població, es vagi degradant i es converteixi gairebé en la pròpia d’un país tercermundista. Per cert, m’agradarà veure quant temps es mantindran els actuals preus promocionals i populars del TAV un cop Adif hagi aconseguit aquest propòsit…
Tornant al tren convencional, en algunes línies es tarda més avui per fer el recorregut que a mitjan segle passat, les avaries i els retards són constants, i hi ha trams entre Catalunya i el País Valencià que estan connectats amb una sola via, quan aquest sí que és un eix ferroviari estratègic per al nostre desenvolupament econòmic.
I encara més, una línia que enllaça Madrid, Barcelona i la frontera pot tenir una utilitat econòmica, però no vertebra el país, almenys el nostre; una xarxa ferroviària que vertebrés el país seria aquella que connectés les principals ciutats de Catalunya i el País Valencià amb Perpinyà i amb la resta d’Europa amb rapidesa, comoditat i a preus assequibles. Ara per ara, però, estem lluny d’aquest model. Les decisions es continuen prenent a la capital de l’Estat sota criteris polítics, els de l’Espanya radial, i amb Madrid com a quilòmetre zero. Fins que no disposem d’estat propi, aquesta manera de funcionar no canviarà, tinguem-ho present.
Per a Girona, l’arribada del TAV ha significat, ara per ara, la destrossa del centre de la ciutat, que ignorem quan tornarà a tenir un aspecte digne; enormes perjudicis per a la gent de la zona, tant veïns com comerciants, que a hores d’ara no saben si seran rescabalats per tot el que han hagut de patir i, a sobre, malgrat que en el seu dia es va garantir que l’arribada del TAV implicaria la desaparició del viaducte del tren convencional, ja se’ns ha dit que aquesta infraestructura –l’estat de la qual desconeixem– continuarà igual durant molts i molts anys perquè l’Estat no té diners per afrontar una obra com aquesta.
És paradoxal que, veient tot això, després del menyspreu amb què Foment i Adif sempre han tractat els gironins i les gironines, tenint en compte que aquest tram s’ha pagat majoritàriament amb fons europeus i que tot el que inverteix el govern de l’Estat en la xarxa d’alta velocitat a Catalunya no és cap regal sinó que, al cap i a la fi, ho paguem els catalans amb els nostres impostos, a sobre les autoritats espanyoles, amb Felip de Borbó al capdavant, encara tinguessin la barra de venir a Girona a penjar-se medalles i esperessin, a més, els aplaudiments de la gent. Per no pagar, ni tan sols han pagat a molts pagesos els terrenys que fa quatre o cinc anys van expropiar forçosament per fer el traçat del TAV. Tot plegat, una vergonya. Cada cop és més urgent fugir d’aquest estat que ens continua tractant com una colònia.

(Publicat a El Punt Avui, 26-I-2013)