El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesbonaventura

De Luna torna a perdre

26 maig 2013

“Avui els ajuntaments no es poden dedicar només a l’estricta gestió local dels serveis”

“La delegada del govern espanyol, aficionada a homenatjar excombatents de la División Azul, ha tornat a ser derrotada a Girona perquè la seva denúncia contra l’Ajuntament ha estat desestimada”

Fa pocs dies teníem coneixement que el jutjat havia desestimat el recurs presentat per l’Estat contra l’Ajuntament de Girona per haver-se declarat, en el ple del desembre de l’any passat, “territori català lliure i sobirà”, amb els vots a favor dels grups de la CUP+RCat –que vam ser els que vam presentar la moció, juntament amb ERC–, CiU i ICV-EUiA; el PP hi va votar en contra i el PSC es va abstenir. En total, 15 vots a favor, 3 en contra i 7 abstencions.

La reacció de l’Estat va ser gairebé immediata, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va portar la declaració als tribunals, tal com ja havia fet amb altres municipis que havien aprovat mocions similars. Al final, però, la resposta judicial ha estat la mateixa que en els casos de Celrà i Cassà de la Selva, entre d’altres: el recurs de De Luna ha estat desestimat. La delegada aficionada a homenatjar excombatents de la División Azul ha tornat a ser derrotada a Girona. En la resolució s’afirma que l’acord aprovat pel consistori gironí no té conseqüències jurídiques, perquè, segons s’hi diu, és una declaració de caràcter polític. En aquest sentit, s’estimen els motius defensats per l’advocat de l’Ajuntament per demanar que no s’acceptessin els arguments de l’Estat. Per tant, el jutge rebutja el recurs de De Luna. Aquesta victòria referma, tal com es va veient, que l’àmbit municipal s’ha convertit en un dels fronts més importants del procés cap a l’estat propi. Aquest fet es constata, per exemple, en les més de 700 adhesions que a hores d’ara té l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), entre ajuntaments, consells comarcals i diputacions, o en el creixement que han experimentat en els últims anys les CUP, unes candidatures que van néixer per treballar des dels municipis per la llibertat nacional i social dels Països Catalans, i que avui s’han estès arreu del territori català i han assolit representació al Parlament.

Es confirma, també, el que des de Reagrupament hem dit sempre: mentre la nostra nació no sigui un país normal, amb estat propi, els ajuntaments no es poden dedicar només a l’estricta gestió local dels serveis dins del que marquen les seves competències; al contrari, s’espera dels consistoris, dels càrrecs locals, alcaldes i regidors, un plus de compromís nacional. I això alguns ho pensem continuar defensant, malgrat que de tant en tant ens toqui aguantar els exabruptes d’aquells, i aquelles, que voldrien que Catalunya continués sent pels segles dels segles una nació presonera d’Espanya; com per exemple quan en el ple del mes d’abril passat la portaveu popular a l’Ajuntament de Girona, Concepció Veray, em va dir que era “el regidor més intolerant del consistori”, que el millor que podia fer era “dimitir”, que Reagrupament “tenia un problema amb mi”, que les mocions que presentava eren una “absoluta pèrdua de temps” i que ella ja en tenia “la pipa plena”. O quan des del PSC se’ns ha repetit insistentment, en un bon nombre de sessions plenàries, que l’Ajuntament gironí només s’hauria de dedicar a allò que correspon al seu marc competencial i deixar de perdre el temps en discussions de caràcter nacional; jo hi afegiria, “mocions que incomoden els socialistes catalans perquè posen en evidència les seves febleses”. Al final, però, el temps posa cadascú al seu lloc, i avui toca triar: o Catalunya o Espanya, ja no és temps d’ambigüitats, i qui no triï serà castigat a les urnes, com ja està passant. O a favor del procés cap a l’estat propi o amb l’Espanya de Llanos de Luna, perquè no n’hi ha cap altra.

Publicat a El Punt Avui (24-05-2013)