El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
Articles
Comentaris

En Pau, l’Ignasi i la JĂşlia han posat una moneda a la via. En el moment precĂ­s què les campanetes (electròniques) del pas a nivell han anunciat que s’acostava el tren, tots tres han fugit esperitats a amagar-se com si el comboi el conduĂ­s l’home del sac en persona, que els perseguia. Estirats a la trinxera el veien venir mig excitats, mig espantats. El que s’acostava era un Talgo, un tren que no tĂ© el costum de passar per aquesta via, si no Ă©s que hi ha alguna incidència per allĂ  on circula normalment, que Ă©s la lĂ­nia de Granollers. El que passava Ă©s que aquest darrer cap de setmana de maig substituĂŻen un pont a Riells i els trens els desviaven. És per això que circulaven per aquest lloc a tocar de Tordera en què ens trobĂ vem. El tren venia amb mĂ©s de mitja hora retard i nomĂ©s Ă©rem a una dotzena de quilòmetres del punt de desviament, la qual cosa dĂłna la mida de la ineficĂ cia dels encarregats de moure els ferrocarrils al nostre paĂ­s. TambĂ© la dĂłna de l’error que va suposar deixar una Ăşnica via a l’estaciĂł de Tordera. L’enuig previsible dels viatgers a l’interior del tren contrastava amb la il·lusiĂł evident dels infants, de veure passar un tren tan gros i tan rĂ pid. I tambĂ©, per descobrir l’efecte que s’esdevindria en la moneda.
A la fi el tren ha passat. El maquinista ha vist els nens en el seu imperfecte amagatall i ha pitat. Ha pitat molt. Penso que els ha volgut saludar. Sort que no era l´home del sac perquè si no… El tren ha passat i els nens han saltat a recollir la moneda. Davant la via, en Pau, l’Ignasi i la JĂşlia han quedat però, astorats, perquè el que han trobat no era pas la moneda aixafada sinĂł el diner imprès en el carril. “Ara la via val diners!” ha deixat anar l’Ignasi… Els pares no hem sabut donar-los cap explicaciĂł. Si algĂş la sap, si us plau, que ens la faci arribar.