Revista de Ferrocarrils

La revista Railbrick s’edita un parell de cops l’any i resumeix l’activitat d’una colla de clubs d’aficionats al ferrocarril, principalment, dels Estats Units. Els uneix una passió que és doble, la que tenen pel ferrocarril i, alhora, pel joc de construccions LEGO. És per això que tots els trens amb que juguen i les construccions que els acompanyen estan construïdes amb les peces –els bricks– d’aquest joc.

Passar les pàgines de la revista va revelant tot de sorpreses, perquè sembla mentida com es pot arribar a reproduir la realitat a còpia d’afegir tot de petites peces que en aparença són iguales. La suma de bricks tant pot produir un tren d’alta velocitat com una locomotora de vapor o l’edifici de l’estació. I de locomotores no en surt una qualsevol, perquè els més manetes s’atreveixen, fins i tot, a reproduir locomotores com la Pacífic Br 01 de l’antic Reichsbahn. Passa el mateix amb els edificis, perquè tant construeixen una església com un gratacels.

Com sempre, no és sinó la gràcia del constructor, la capacitat de cadascú per adaptar la realitat a la fantasia, el que dóna a la peça el seu aspecte final. El que passa és que, per si de cas pel camí de les adaptacions algú s’arriba a perdre, la revista proporciona dotzenes de plànols detallats perquè les nostres construccions arribin a circular per les vies, que també les fan de peces del LEGO.

Però els editors de la revista tenen problemes. De tota la colla que són resulta que aquest número l’ha hagut de fer un d’ells tot sol, el director de la publicació. No es que es queixi, l’home, però és clar, fer una revista porta feina. De fet, tanta o més que anar construint els trenets brick a brick.