El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
Articles
Comentaris

He trobat a RACO un excel·lent estudi de l’historiador Alfons Zarzoso que descriu les dificultats de la companyia del ferrocarril de Mataró per travessar la capital del Maresme, camí d’Arenys. En la conclusió del treball, es pot llegir:

“L’ampliaciĂł de la lĂ­nia fins a Arenys potser hauria mostrat avantatges econòmics amb l’objectiu de no deixar de prolongar la lĂ­nia fins a França, ja que coneguda era la difĂ­cil competència de les lĂ­nies de curta distĂ ncia. Tot i aixĂ­, no hi ha dubtes sobre la importĂ ncia econòmica d’aquesta prolongaciĂł en les relacions d’intercanvi entre la comarca del Maresme i la ciutat de Barcelona. Malgrat tot, la hipòtesi plantejada d’història contrafactual de què possiblement havia estat la conflictivitat generada durant aquest temps la que no havia permès engrandir el capital de la companyia, mitjançant la intensificaciĂł del trĂ fic de viatgers i de mercaderies, pren un cert sentit. Alhora però, això mostra la feblesa polĂ­tica dels primers homes de la burgesia catalana envers el govern espanyol i ens dĂłna una altra experiència d’allò que serĂ  el ferrocarril a Catalunya durant els segĂĽents anys de mitjan del segle XIX.”

Cal però, preguntar-se per un dels aspectes citats, el de la feblesa de la burgesia catalana. ÂżLa debilitat que interpreta l’autor, era envers Madrid, o era tambĂ© el resultat d’una lluita entre faccions de la burgesia barcelonina? ÂżPer què Manuel Gibert, que en l’etapa precedent com a Jefe PolĂ­tico de la Provincia, havia fet possibles tota mena d’abusos comesos per la companyia del ferrocarril de MatarĂł, ara, com a president d’aquesta, no era capaç de salvar l’escull de MatarĂł? ÂżQue hi tĂ© a veure en tot plegat la revoluciĂł de 1854? ÂżDe quin signe eren els propietaris d’una altra companyia ferroviĂ ria, la de Granollers, que va abandonar precipitadament el seu propòsit de pujar cap a les mines d’Ogassa, per anar cap a Girona i França, fent la competència a la de MatarĂł? ÂżNo Ă©s aquesta competència el rostre de la lluita fratricida? ÂżI no Ă©s, a la fi, d’aquesta burgesia presentada com a dèbil que sorgeix la gran figura finisecular d’Eduard Maristany? ÂżNo el van convertir en un dels homes mĂ©s poderosos del ferrocarril espanyol perquè la famĂ­lia, els Gibert, oloraven que el diner començava a fluir cap a la gran obra pĂşblica? ÂżEren doncs, uns burgesos dèbils, o uns taurons ebris del diner fĂ cil de l’especulaciĂł?

SĂłn preguntes per desprĂ©s d’una lectura. Preguntes que no sĂ© respondre’m. És una llĂ stima que aspectes com aquests no cridin, gairebĂ©, l’atenciĂł dels historiadors. Saludo aquest article, però en voldria mĂ©s.