Revista de Ferrocarrils

El primer tren del matí arriba a l’estació de Santa Susanna. Quan obre les portes pugen tot d’adolescents que s’escampen pel vagó. Estan excitats per l’alcohol, les drogues i la son. Una parella s’asseuen junts. Molt junts, apuntalats l’un amb l’altre. Però el noi es posa de peus i pregona: “voy ciego!”. S’expressa amb xuleria, com la del torero que ha tallat les orelles al toro i les ofereix al públic mai prou tip de sang. Torna a seure apuntalat a la noia. Li posa la mà al genoll, li passa per les cuixes i li engrapa el cony. Ella li demana que li faci un porret. Potser perquè li ve de gust. Potser perquè vol que faci servir els dits per a qualsevol cosa i li deixi el sexe tranquil. Es fan petons llefiscosos i babaus. Fumen. Fuma gairebé tothom, al vagó. Són hores en què civisme vol dir deixar viure al proïsme.

***

Passen uns minuts de les vuit del matí i el tren arriba a Terrassa. A l’andana hi ha un grup amb bicicletes que s’esperen per pujar. Hi pugen com poden. Al tren ja n’hi havia, de gent amb bicicletes. Uns venien de Barcelona i, uns altres, de Sabadell. Se saluden, es presenten. Havien quedat. “Som els de la trobada de singles”, canten. Els que es coneixen s’ignoren amb elegància. Els que no es coneixen es fan preguntes. Volen saber de la feina, de les aficions, de la forma física. Saber de la forma física de l’altre és la consigna que anuncia el sexe que ha de venir: “Estàs fort per aguantar el meu ritme?”. Van a Calaf amb tren per tornar a Manresa amb bicicleta. Van excessivament disfressats. Seria difícil trobar un altre vagó amb tant de color. També amb tanta roba cosida a la pell. Panxes, glutis, saxons, bessons, pits: tot queda ressaltat. Ningú no dirà que no pot trobar el que havia sortit a buscar. Però el camí que han triat fa baixada.

***

Paquita i Luz són les úniques viatgeres que han pujat a Balaguer. Han comprat bitllet per Tremp. Les dues dones hi van a dinar i a ballar. Paquita és una catalanota de pell colrada. Du els cabells groc palla. Semblen una bala al cim d’un turó. Luz és dominicana: negra, rodona i xata. Explica a l’amiga que no té feina i que gairebé ha acabat els diners. Paquita li diu que al dinar en seran més de vuitanta i que, si tots posen un euro, “tendrás ochenta euros para tu pasaje, Luz”. Creu que vol tornar a Santo Domingo. “De ninguna manera! Yo me voy para Madrid con mi hermana… que algo habrá”. L’altra insisteix que no hi ha feina i que, ni ella, ni el seu marit, no treballen. Luz respon fredament: “lo que sucede es un castigo… hay que leer a Isaias… se acerca el fin del Mundo y no hacemos ningún caso… leer al profeta Isaias…”. Paquita s’espanta. Li diu que ella també es creient, tot i que no vagi a missa. Juntes es planyen pels seus esperits, però el tren aviat arribarà a Tremp. Allà les espera la resurrecció de la carn. És carnaval.

***

L’estació de Puigcerdà té calefacció. Hi ha viatgers que esperen el tren. S’hi està bé. Entren dos homes i passegen. Un deu tenir cinquanta anys. L’altre és més jove, no gaires més de trenta. Van mal afaitats. Duen sabatots de goma. Vesteixen amb vulgaritat. Demanen la documentació a una parella que, entre sorpresa i incrèdula, no els fan cas. “Policía, polís”, els diuen. Sorpresos, el noi i la noia ensenyen els passaports. Són americans. Ara, tots els altres també tenen el DNI o el passaport a la mà. Els policies fan la ronda, comproven que tot és en ordre i surten a l’andana. “El Almax ya no me hace nada”, li diu el jove al més gran, que li respon: “macho, si es que no sirve para nada… yo lo he tomado a kilos… y pa’ na’”. El tren surt puntual. Prop de La Molina passa el revisor. Segur que ha pres un Almax: els viatgers tenen el bitllet a la mà.

***

A l’estació d’Adif, a Girona, una tarda de diumenge. – Anada a Blanes. – Cómo? – Anada a Blanes. – Dónde dices? – A n a d a  a  B l a n e s… Què no m’entén? El de la finestreta s’aixeca de la cadira i crida un company: – Oye, ponte tu que no le entiendo. El company li respon: – Dice que quiere ir a Blanes. Torna a seure i deixa anar: – Ah, vale! Son tres cuarenta.