El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
Articles
Comentaris

Arxiu de la categoria 'ferrocarril'

Fragments d’un estiu que ha passat de llarg

Araby […] I held a florin tightly in my hand as I strode down Buckingham Street towards the station. The sight of the streets thronged with buyers and glaring with gas recalled to me the purpose of my journey. I took my seat in a third-class carriage of a deserted train. After an intolerable delay […]

Llegir tot l'article »

En un plec de Castella

M’enfilo per un plec de Castella. La carretera i la via del tren hi anguilegen com les cues d’un estel. Juguen per les valls i pels turons. Les segueixo embadalit. Vaig amb moto. En una de les giragonses la carretera passa per sobre de les vies i gira a mĂ  dreta per seguir parelles i […]

Llegir tot l'article »

A reveure, Girona!

Hi ha dies en què l’ensopiment del viatge comença a l’andana de l’estaciĂł, que estĂ  gairebĂ© deserta, perquè Ă©s un dia d’estiu i la gent fa vacances i no puja al tren. M’hi passejo com en un carrer sense sortida. Hi faig voltes, amunt i avall. M’acosto a les vies i noto com el balast […]

Llegir tot l'article »

Ha arribat la tempesta d’estiu

Ha arribat la tempesta d’estiu, que em sorprèn pel Carrer Nou, camĂ­ de l’estaciĂł de Girona. Rebo el missatge d’una amiga que es rifa de mi: “Segur que, com feu tots els homes, no deus dur cap paraigua”. Li responc convençut que no sĂłc com els altres homes i li envio la foto que faig […]

Llegir tot l'article »

Les coses, des de la finestra del tren, ara les veus, ara, no les veus

Per pujar al tren he deixat baixar un passatger. S’assemblava, els ho asseguro, al Bibèndum, al ninotĂ s que promocionava els pneumĂ tics Michelin. ContrĂ riament, però, l’home que he deixat passar no somreia. Feixuc i entresuat, esbufegava. He imaginat que devia dur punxat un dels pneumĂ tics. A l’estaciĂł de Blanes el tren de Girona s’atura sempre cinc […]

Llegir tot l'article »

A una locomotora a l’hivern

A tu per al meu recitatiu, A tu en aquesta tempesta impetuosa, en aquesta neu, en aquest dia d’hivern que declina, A tu en la teva armadura, la teva doble pulsaciĂł mesurada i el teu batec convulsiu, El teu cos negre cilĂ­ndric, llautĂł d’or i acer de plata, Les teves ponderoses barres laterals, les teves […]

Llegir tot l'article »

Amb tren, dins i fora

 

Llegir tot l'article »

La frontera pot ser una superfĂ­cie transparent

Va ser Louis-Ferdinand Destouches, Celine, a Viatge al fons de la Nit, que va escriure: «el dolor s’exhibeix, mentre que el plaer i la necessitat fan vergonya». De vegades, però, les fronteres del plaer i del dolor no sĂłn clares, com tampoc no ho sĂłn les de la necessitat i l’opulència. Les unes i les […]

Llegir tot l'article »

Amb tren, desprĂ©s d’una pluja de fang

Llegir tot l'article »

L’Emperador del Nord

El revisor, al tren, no sĂ© si l’he de mirar com fa Wes Anderson amb l’ascensorista del Grand Hotel Budapest, amb la melancolia amb la qual es fa l’ullet a un mĂłn que no existeix. Els trens i els ascensors no sĂłn tan diferents. La indulgència que provoca la melancolia em fa present un revisor […]

Llegir tot l'article »

« Ant. - Seg. »