Escrits amb els dits. Bloc d’en Carles Ribera

L’assassina grega

16 juny 2009

 

Portada del llibre

L’editorial Adesiara ha publicat L’assassina, un títol que té aparença de novel·la negra però que en realitat és un drama rural del segle XIX ambientat a les illes gregues. L’autor és un dels pares de la literatura hel·lènica moderna, Alèxandros Papadiamandis (1851-1911), i la història que hi trobareu és la d’una anciana (anciana per a la moda de l’època, ja que té poc més de seixanta anys) que es dedica a matar nenes petites per estalviar-los els patiments derivats d’haver nascut dones en una societat miserable, cruel i discriminatòria com la d’aquells encontorns. Una traducció treballadíssima de Raül Garrigasait (amb un estudi a mode d’epíleg inclós) que recrea la gran riquesa de matisos del vocabulari frondós que, cal suposar, conté l’original de Papadiamandis. Una novel·la moral sense ser moralista, amb un discurs en què la gravetat dels fets es descriu des d’una distància emotiva que, això no obstant, no comporta, ben al contrari, una falta de sensibilitat davant les desgràcies que exposa ni defuig un profund retrat psicològic de la desesperació humana. Amb la salvetat que aquesta traducció està feta al català actual, a L’Assassina hi trobareu un paral·lelisme evident, segons el meu parer, amb La infanticida o Solitud, de Víctor Català, tant per la línia argumental com pel tractament dels personatges, retratats amb una delicadesa gens estovada que fa bona la frase de Kundera que diu que no hi ha persona més insensible que un sentimental. L’assassina és una obra plena de sensibilitat, però a les antípodes del sentimentalisme.

L’heu llegit, el llibre? Us ha agradat? No us ha agradat? Els vostres comentaris són benvinguts!

Afegit a: El llegir no fa perdre l'escriure. Etiquetes: El llegir no fa perdre l'escriure.