Tornar a la terra, de Jim Harrison
Portada del llibre
No havia llegit res fins ara de Jim Harrison, considerat un dels millors narradors de la literatura nord-americana actual. He sortit una mica de la meva ignorància respecte a aquest autor amb Tornar a la terra, una poètica, profunda novel·la que gira a l’entorn de Donald, personatge de biografia apassionant i poc convencional que, malalt terminal, dicta a la seva esposa l’enrevesada vida d’indi chippewa, mig finès i, només mig, civilitzat, entenent per civilització allò que es viu majoritàriament als Estats Units. Reflexions, vivències i relacions humanes d’una tendresa intensa, d’una cruesa extremidora quan convé, però sense estridències, d’emocions fortes però plàcides, amb una ploma que avança sempre amb minuciositat d’orfebre per una història narrada de manera coral per quatre dels personatges del relat, començant pel propi Donald i acabant amb la seva dona, Cinthya, en un exercici envejable, només a l’abast dels grans mestres, de narrar una mateixa història enfocada des de cinc perspectives difererents, un objectiu que Harrison assoleix d’una manera brillant, aportant veus, noves pinzellades al retrat, fins i tot estils narratius diferents segons el personatge que agafa les regnes de la història. Una novel·la que no fa altra cosa que aprofundir en una de les sentències del personatge principal, quan confesa: “a mi m’agraden les històries on hi surten persones”. Tornar a la terra és, per damunt de tot, una història de persones, amb detallisme descriptiu tant dels paisatges que els envolten com dels sentiments que els desborden.
Afegir un comentari novembre 1st, 2009
