Reagrupament.crac
2 febrer 2010
En els sectors independentistes catalans es valora amb una mena de respecte corporatiu el cas com un cabà s de Reagrupaent. Personalment, jo me n’alegro d’aquesta comèdia que protagonitzen, en la qual Cantinflas, Xarlot o Toni Albà no serien admesos per falta de grà cia. Ja és hora que es vegi el pa que s’hi dóna perquè el votant independentista potser d’aquesta manera, veient com en Carretero i companyia ventilen públicament el seu patetisme ideològic i estratègic, s’adonarà que cal fugir corrents d’allà on tregui el cap un purista, on aixequi el dit un patriota insubornable, on alci la veu un salvapà tries de boquilla. Reagrupament, a veure si ens n’adonem d’una vegada, només aplega impacients, descontents compulsius i gent amb l’agilitat i la cintura d’Oliver Hardy en el terreny de l’estratègia polÃtica. Obtenir la independència és molt més que voler-la. És baixar a l’aiguabarreig de la lluita real, enfangar-se amb el llot de la resistència al canvi i nedar contra el corrent que, tot i els avenços esperançadors, encara baixa de cares amb força. I intentar aglutinar esforços a partir de la suma i no de la divisió ad infinitum i la barretada al foc sistemà tica. I fer pena no és la millor manera de defensar un projecte per a l’esperança. És el que passa per voler posar el Carretero davant dels bous.
Afegit a: PaÃs patit. Etiquetes: PaÃs patit.
3 comentaris Escriu un comentari
Deixa un comentari
codis HTML permesos:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
Trackback this post | Subscriure's als comentaris via RSS Feed
1. David | febrer 2nd, 2010 at 23:20
Sr. Ribera,
traspua molta frustració i fins i tot rà bia, el seu article.
Li asseguro que hi ha molta gent de bona fe, pacient i serena treballant a Rcat.
Pel que fa a Carretero, no se li perdona tot, però convindrà amb mi que és l´à nima de l’associació, i posats a fer, prefereixo en Carretero treient els colors a tots aquests dropos del Parlament, que ja han votat 4 vegades, 4 !!!, que la Generalitat ha de tenir una majoria en la gestió del Prat.
Miri, d’impacients no en som pas. Som exigents, contundents i no volem que ens continuïn prenent el pèl.
Vostè si vol, voti als de sempre, i seguirem com sempre.
2. aixut | febrer 3rd, 2010 at 12:51
Això que has escrit està molt bé.
Sembla que es consolida un independentisme de hooligans. L’adhesió al lÃder que estem vivint és altament preocupant.
Alguns han passat del desig per la independència a la desesperada cap a la independència (és el que queda del programa, la regeneració democrà tica queda per un altre estiu).
Si això agafa, que fà cil que serà fer-los servir de diana per desacreditar tot l’independentisme rigorós i valent!
3. LluÃs corominas mainegre | febrer 3rd, 2010 at 14:36
Les sectes i els gurús són bons pels fonamentalistes i pels il.lusos. El que el moviment independentisa necessita és un partit fort, coherent, treballador i obert a la gent. No volem capitans generals ni lÃders messià nics. Mentre en Carretero porgava els dissidents i jugava a la confusió, Esquerra defensava la llei del cinema i una nova distribució territorial que supera les velles provincies espanyoles. Volem un paÃs lliure i no una secta on mana sempre el mateix gurú.