InnovEm a Menorca

Els propers 7 i 8 d’Abril Menorca té la seva cita anual amb la innovació i l’empresa. Un espai de participació i coneixement que traspassa fronteres en la seva tercera edició en la que hi pendran part algunes de les empreses que han invertit més innovació els últims 20 anys: IBM, Coca-Cola, Amazon-Buy Vip o Desigual vindran fins al recinte firal des Mercadal per explicar en primera persona la seva experiencia. Quan un pensa en la Menorca del sol i platja, de les vacances al sol d’estiu, de l’anunci de l’Estrella Damm, poc es podria imaginar que pugui convertir-se cada any en l’esdeveniment empresarial de les Balears on més de 500 empresaris i emprenedors venen cada any a compartir, a prendre, a fer negocis, perquè no dir-ho. M’agradaria que cliquéssiu aquest video de presentació que vam prepara l’any passat per entendre la filosofia del que hi passa cada any

Tota la informació la podeu trobar a www.innovem.es o bé a través de Facebook i Twitter. No us ho perdeu!

Presentació InnovEm 2010

Publicat dins de General | Comentaris tancats a InnovEm a Menorca

Morir de finor….

Fa uns dies que s’ha pres la decisió de no permetre aparcar vehicles a la Plaça de la Constitució de Maó. Diria que, tímidament, s’aposta per un centre peatonal com el que gaudeixen molts pobles i ciutats però que sempre fan recança als comerciants locals “perquè no s’hi podrà arribar amb el cotxe”. La cultura del cotxe està molt extesa entre la població en general i els cinc minuts que obliguen de passeig entre el pàrquing més inmediat i el rovell de l’ou, semblen hores llargues.

M’explicava un amic que la insigne ciutat de Castellar del Vallès tenia un problema endèmic molt semblant a Maó: els dissabtes a la tarda es buidava com un platja en plena tempesta perquè hi havia el costum d’anar a Sabadell per fer les compres a El Corte Inglés. Els botiguers del centre ja ni obrien i els vianants, tampoc hi passejaven. O potser era a l’inrevés? Els vianants no hi passejaven i per tant els botiguers ja ni obrien. Els uns pels altres, ningú s’hi quedava.

L’administració va decidir buscar la solució peatonalitzant el centre i animant amb una excusa o altre els nous carrers peatonals. De passada, hi va fer construïr el mercat municipal com la joia de la corona. En menys de dos anys, la truita es va girar de tal manera que els caps de setmana el centre de Castellar és una festa i la ciutat va tornar a recuperar allò que havia perdut.

Maó és un cas semblant però sense Corte Inglés i el concepte tarda comença a les dues del migdia quan el centre queda sense cap ànima. Ciutadella principalment, s’emporta totes les visites i en conseqüència, tots els doblers. La solució segurament no passa únicament per fer el centre peatonal, entre d’altres coses, perquè pocs menorquins viuen al centre però està clar que si no es fa res i segueix la mateixa tònica del lamentar-se,  acabarem morint de finor.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Morir de finor….

Postals d’hivern

Avui hem sortit a fer una passejada de diumenge al matí per continuar la descoberta de Menorca i ens hem trobat amb una de les postals d’hivern que generosament et regala la illa aquesta època de l’any. I és que si bé la temporada alta del sol i platja està concentrada al juliol i l’agost, la resta de l’any sembla més aviat oblidada quan realment escapar-se a l’hivern, a la primavera o la tardor, és un plaer pels sentits que no té preu. És precisament ara al gener quan es veuen els primers tons grocs i blancs de flors que pentinen els camps o quan vindrà molt de gust fer una sobrassada amb mel calenta abans de començar a dinar. Sí que es veritat que hi ha menys freqüència de vols però sortir de Barcelona un divendres a la tarda i retornar un diunenge al vespre o un dilluns a primerissima hora, és factible

I és que com diu Mossèn Martí Camps al seu llibre d’iniciació a la història de Menorca, “la nostra illa no té, es veritat, la bellesa esponerosa de les altres Balears. Les clares perspectives de Mallorca, amb les seves altes muntanyes i les seves valls vestides d’ametllers en flor, es veuen de seguida, com al primer cop d’ull admiram el tipicisme d’Eivissa, amb els seus poblets disseminats enmig de pinedes. La bellesa de Menorca és més amagada: cal descobrir-la a poc a poc”.

A vegades em pregunten, i no et resulta petita la illa? Jo penso, comparada amb què? perquè està clar que gran o petit serà fàcil de respondre si tenim un referent. Les seves mides son més generoses que la casa que hem llogat: 47 i escaig quilòmetres de llarg per 19 quilòmetres d’ample i un perímetre de 220 quilòmetres per donar la volta. La superfície total, 701,84 quilòmetres. Això és petit?

 

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Postals d’hivern

¿Perquè li diuen fromage quan en realitat parlen de queso?

Un dels tresors més ben guardats de la Menorca on visc és el seu formatge. Més enllà de sol i platja, la quantitat de vaques per metre quadrat que es mouen amb elegancia per l’illa i que de fet, formen part del seu paisatge quan hom s’hi passeja, produeixen tal excedent de llet que en el seu dia va permetre el naixement del petit formatget de “El Caserio” sota la idea del Sr. Montañés i uns quants més emprenedors de la seva època i al mateix temps, de diversos productors de grans formatges que han travessat fronteres i que en el meu cas, sovint travessen el control de l’aeroport per portar-ne quan visitem la familia i els amics. Formatge de gran qualitat i gran varietat que no té res d’envejar als “fromages” o als “quesos”, i que en petites produccions, van fent el seu camí. Segurament els hi faltaria una mica d’envoltori o de packaging, que els deixaria volar més alt en el mercat perquè tal com ens explicava el reinventor de les famoses Pretty Ballerinas, en David Bell, “a esta isla le falta marketing”. Jo li afegiria,”… y comunicación”.

Malgrat tot, el formatge menorquí ja s’exporta en certa mesura per gran part del planeta. Ho vaig poder comprovar en primera persona al mes d’octubre, visitant les magnífiques botigues Whole Foods, a Nova York. Enmig de tota la llista de grans formatges coneguts, un petit espai pel formatge de Ferreries. No és precisament dels que més m’agraden però evidentment, feia gràcia trobar-lo, com si fos un bolet fora de temporada. Per cert, de bolets també hauré de parlar perquè aprofitant que aquest blog només el llegeixen quatre amics, aquesta tardor-hivern ens hem fet un fart de trobar bolets per Menorca i vaig estar a punt de trucar la gent de “Caçadors de Bolets” perquè vinguessin a fer un programa.

Existeix un Consell Regulador del Formatge de Menorca que fa veritables esforços per promocionar-lo i de fet, recentment he sabut que estan remodelant la seva pàgina web per tal de millorar la seva via de comunicació més elemental per obrir-se al món. Feia poc llegia que el Consell Insular de Menorca els hi abocarà recursos econòmics per tal de recolzar-lo. M’imagino que no serà fàcil desbancar a les típiques ensaimades mallorquines com a recurs alimentari en forma de record a l’aeroport per portar a casa. Les han convertit en icona de les illes i ara no resulta fàcil compartir el podi a no ser que siguem inquiets i ens agradi anar una mica més enllà. Bon Nadal!

Publicat dins de Gastronomia | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a ¿Perquè li diuen fromage quan en realitat parlen de queso?

Òpera a Menorca

Un ballo in maschera

Fa just una setmana que vaig poder gaudir de l’òpera al Teatre Principal de Maó. M’imagino que no tothom deu saber que es tracta del teatre d’òpera més antic d’Espanya, construït l’any 1829 per l’arquitecte italià Giovanni Palagi sobre les restes de la muralla que rodejava la ciutat de Maó. La veritat és que va ser de les primeres descobertes que vaig fer a l’illa només d’arribar-hi i la veritat és que quan hom entra a la platea i alça la vista, descobreix un teatre clàssic italià en forma de ferradura amb una acústica immillorable.

El Principal, com es coneix entre els menorquins, ofereix una programació d’espectacles de musica, dança i teatre durant tot l’any que s’intensifica durant l’estiu però que no deixa orfes la resta de mesos de l’any. Amb l’òpera vesteix de gala tot el seu entorn i la posta en escena no té res d’envejar amb el mateix Liceu. I ho dic amb coneixement de causa pels anys que he estat abonat al teatre de les Rambles i que ara he substituït pel de la Costa d’en Deià. 

Els Amics de l’Òpera programen un parell o tres de representacions operístiques durant l’any i si a l’estiu va ser Mozart amb Cosi fan tutte, ara l’hivern ha vingut Verdi amb la història amorosa del compte Ricardo, Amèlia i la seva tragèdia final al ball de les màscares.  Vaig poder descobrir les veus increïbles de la soprano nord-americana Tamara Wilson, la sòlida mezzo Marianne Cornetti al seu paper d’Ulrica, el portentós tenor Roberto Aronice i el baríton Lado Ataneli, al seu paper de Renato. Asseguts a primera fila, amb el cor de veus de la Coral Menorquina, la posta en escena perfecte i els acords de Verdi, van servir per redescobrir un altre dels motius pels quals val la pena viure a Menorca.

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Òpera a Menorca

Literatura menorquina

Resulta que no soc pas novell com blocaire encara que poc constant, tot s’ha de dir. Al 2007 vaig tenir la meva primera experiència amb “Els viatges d’en Baret” sorgits arràn d’un viatge a la India, territori colonitzat molts anys pels anglesos.

Em comentava el filòleg Jordi Carbonell aquest mes de juliol quan la Maria Coll em va demanar que l’entrevistés per la revista cultural Àmbit, que edita el Consell Insular de Menorca, que la segona meitat del segle XVIII i primera meitat del XIX serà el segle d’or de la literatura menorquina que el mateix Carbonell va anomenar en un article “el període menorquí de la literatura catalana”. Llavors era el moment del teatre d’autors com Leandro Fernandez de Moratín però a l’illa es parlava de Molière, de Racine o del dramaturg venecià Goldoni, i es traduïa, i s’adaptava aquest teatre. Menorca s’obria econòmicament al món, a tot el mediterrani i amb l’obertura econòmica, va venir l’obertura política i cultural.

Els anglesos van respectar molt l’idioma i van permetre que el menorquí continués siguent la llengua literària de la cancelleria. En Jordi Carbonell m’acabava dient “David, totes les dominacions tenen els seus aspectes negatius però quan vaig ser a Anglaterra, hi havia a la meva pensió uns amics indis que em comentaven que de dominació estrangera no en volien cap però si n’havien de tenir una, volien que fos britànica.”

En Jordi Carbonell li van concedir per part del Consell Insular de Menorca, el guardó de la Taula d’Or del Premi Maria Lluisa Serra 2010

 

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Literatura menorquina

Aixequem el teló!

Quan escoltes una expressió com cul de bòtil, saps que estàs a Menorca… Els anglesos s’hi van passar cent anys a l’illa i aquesta és una d’aquelles frases que s’han quedat. Comparativament, només hi porto nou mesos vivint però com que hi vaig aterrar al gener, sembla que un agafa més mérit perquè hi va arribar amb l’hivern. Us diré que no. Menorca té un encant meravellós, hivern i estiu. Amb el fred i el vent resulta inspiradora, amb la calor i el bon temps, seductora. Ja ho anireu descobrint.

Sense cap més pretensió que fer d’observador 365 dies l’any de les coses de la vida que passen en aquesta illa del mediterrani, us dono la benvinguda. Teniu al capdamunt el far de l’Illa de l’aire on s’hi passegen les famoses sargantanes negres menorquines que per cert, encara no he anat a veure.

Parlant de telons, el Teatre Principal de Maó és el teatre més antic d’opera de tot l’Estat Espanyol.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Aixequem el teló!