Arriba una onada de fred, i l’oligopoli energètic que governa l’Estat apuja la factura dels subministraments perquè encara més gent tingui problemes per escalfar-se. Si Adam Smith fos viu, més d’un estaria temptat d’enviar-li la factura de la llum i el gas perquè comprovés de la seva pròpia butxaca de quina forma tan màgica i fabulosa s’autoregulen els mercats. Com més necessitem els humans una cosa, més car és aconseguir-la. Una meravella, el capitalisme. I si ho qualifiques d’irracional i inhumà, a Veneçuela vas.
En la política passa si fa no fa el mateix. Durant els primers vint-i-cinc anys de represa democràtica, els catalans semblava que anàvem tirant més o menys còmodes amb l’escalfor d’un estat i d’un sistema constitucional de qui dia passa anys empeny i una rebequeta autonòmica d’entretemps que se’ns feia curta però servia per anar fent al viu-viu. Però des de fa uns anys el dilema sobre la independència s’ha fet més i més gran i necessitem amb urgència més democràcia, per mesurar aquesta voluntat, comptar-nos i poder obrar en conseqüència. Però, com les elèctriques, l’oligopoli polític espanyol del PP, el PSOE i C’s ha decidit que, com més democràcia necessitin els catalans, menys en tindran. I no ho diu Adam Smith, sinó la Constitució espanyola, que quan es va votar, fa quaranta anys, era defensada al carrer per milers d’individus amb camisa de quadres i pantalons de pana i que ara només serveix de martell de jutges de toga negra i prosa autoritària.
El judici d’aquesta setmana contra el 9-N és un nou episodi de l’encariment de les llibertats dins de l’Estat. El preu del kilowatt/hora de democràcia ja estava pels núvols a Espanya, però ara la persecució d’aquella consulta sense efectes jurídics que ens vam mig atrevir a fer els catalans ha posat la factura de la democràcia espanyola en un lloc gairebé inabastable per als catalans. I, de retruc i a mitjà termini, per a la resta d’inquilins de l’Estat. Protestar contra això només serveix perquè la companyia t’amenaci de treure’t la llum del tot. Davant d’això, l’opció més racional és donar-se de baixa d’aquesta companyia i mirar d’aconseguir un subministrament democràtic propi, més barat, fiable, adaptat a la societat catalana actual i que no ens congeli la llibertat amb judicis d’opereta. L’últim que apagui el llum.
(Publicat a El Punt Avui el 8 de febrer de 2017)