La Roca del Vallès: municipi turístic?

El municipi de La Roca del Vallès va iniciar mesos enrere els tràmits per ser declarat municipi turístic. Aquesta declaració, regulada per llei, permet una sèrie d’avantatges als municipis, entre ells una major flexibilitat pel que fa als horaris comercials, permetent l’obertura en dies festius. El fet de què La Roca estigui situada en una àrea tradicionalment poc turística i la presència del centre comercial La Roca Village ha aixecat les suspicàcies d’alguns col·lectius i els més exaltats fins i tot han arribat a parlar de frau de llei.

Pot considerar-se La Roca un municipi turístic? Des del meu punt de vista ho és, entre altres coses perquè el centre comercial és una atracció turística per ella mateixa. Per La Roca Village passen anualment més de 3 milions de visitants dels quals només una ínfima part són veïns de la comarca. De fet els turistes estrangers ja són majoria (el 53% del total), i no és inhabitual veure autocars de turistes xinesos arribant-se al centre comercial.

L’impacte econòmic del centre comercial en un escenari de declaració de municipi turístic no seria gens menyspreable. S’ha estimat que l’obertura en festius podria generar un impacte total superior als 100 milions d’euros, bona part dels quals es quedarien a la comarca. En altres paraules, si es pugués obrir en diumenge, molt probablement els restaurants de la zona en sortirien beneficiats. I si els operadors turístics són prou hàbils, també podrien beneficiar-se els allotjaments, balnearis o museus de la comarca. Al Vallès Oriental li havia mancat tradicionalment una atracció turística clau (un anchor) que permetés superar el model turístic de dia (o d’hores).  El Circuït de Catalunya (situat a pocs quilòmetres de La Roca)  fou un primer pas, fins al punt de què ha ajudat decisivament a crear una mínima planta hotelera a la zona, inexistent fa dues dècades, però que en termes turístics no ha aportat canvis significatius a la zona. Obrir el centre els caps de setmana pot permetre consolidar un turisme familiar que, amb l’excusa de les compres, acabi beneficiant el conjunt del territori.

No acabo d’entendre les reaccions contràries dels comerciants de Granollers. El centre de La Roca fa més de quinze anys que és obert i ha demostrat que no competeix amb el comerç de la zona. Senzillament juguen en dues divisions diferents: el comerç de Granollers abasteix principalment als veïns de la ciutat i dels municipis de l’entorn més immediat, mentre que el complex de La Roca serveix a gent de fora de la comarca. Més que oposar-m’hi, jo intentaria buscar de quina manera tothom se’n pugui beneficiar. El centre de Granollers té una sèrie d’actius complementaris a La Roca Village que poden sortir-ne beneficiats. I Mataró també en pot sortir-ne beneficiada.

El cas de La Roca no és únic. Ja fa uns mesos es va declarar a La Sénia municipi turístic, el que va permetre la reobertura en diumenge dels nombrosos comerços dedicats al moble, els quals tradicionalment havien generat un important flux de visitants, amb el consegüent efecte sobre restaurants i allotjaments de la zona. Les diferents normatives sobre horaris comercials promulgades als anys noranta van forçar el tancament en festius d’aquests establiments, com també va passar amb les botigues de mobles de La Garriga. En aquest cas no hi va haver oposició. Tot el contrari.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de comerç, turisme i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.