Llei Òmnibus i habitatge protegit

La denominada Llei Òmnibus tindrà efectes en molts sectors. Un d’ells serà el de l’habitatge, i més concretament l’habitatge protegit. Es preveu que la llei liberalitzi algunes de les restriccions existents pel que fa a la seva tinença. Una d’elles és la possibilitat de què els propietaris d’un habitatge protegit puguin comprar un segon habitatge, o que el promotor sigui l’encarregat de fer la concessió dels habitatges, en comptes d’una llista unificada. Sembla que aquestes mesures compten amb el vist-i-plau, quan no l’obert entusiasme, dels promotors.

Podríem posar-nos a discutir la major o menor idoneïtat de cadascuna de les mesures exposades. Jo m’estimo més, com ha fet en Marc Arza, centrar-me en l’arrel de l’afer: té sentit continuar fent habitatge protegit de compra? El més lògic, i el que semblava que s’anava imposant en els darrers anys, era primar l’habitatge públic de lloguer.  D’aquesta manera poden assegurar-se algunes coses: (1)  que més gent pugui tenir dret efectiu a aquests ajuts; (2) que la durada d’aquests pugui ser limitada; i (3)  que la monitorització dels ajuts pugui ser més efectiva.

Per tant, potser el primer punt de la llei òmnibus referit a l’habitatge que caldria fer seria la suspensió sine die de noves promocions d’habitatge públic de compra.  I a partir d’aquí parlem de la resta.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de economia general, habitatge, polítiques públiques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.