Per raons diverses no acostumo a fer compres al Carrefour, malgrat que es tracti del principal grup de distribució de l’estat espanyol. Ahir però vaig acabar al Carrerfour del Gran Via II, aprofitant que estava de pas. Es tracta d’un establiment que fa molt poc ha rebut un bon rentat de cara i ha incorporat algunes innovacions prou interessants, com crear una línia única a les caixes.
La visita no fou però massa afortunada. Anava buscant un netbook per substituir al que tenia i al que la bateria ja ha dit prou. En vaig veure un d’anunciat en promoció, de la casa Acer i promocionat amb un cartell a 229 euros. El producte exposat feia goig, i tenia la mida necessària per poder escriure al teclat sense massa problemes. També semblava que tenia bona bateria. Dit i fet em decideixo per demanar-lo…. I aquí arriben els problemes. Quan finalment localitzo a un venedor, em comenta que “li sembla” que se li ha esgotat i em comenta si en vull un altre. Li demano que ho miri a l’ordinador i, efectivament em confirma que no en queden. Em torna a preguntar si en vull un altre. Jo li dic que no, i li indico un petit detall: que sabent que estava exhaurit encara el tenien publicitat per partida doble. Un cop dit això vaig fer una queixa a atenció al client.
Em sembla una pèssima pràctica comercial que Carrefour, i moltes altres empreses, mantinguin anunciat un producte que se sap ja no està disponible. Això és enganyar als clients. Una cosa és que jo hagués vist en un catàleg en paper aquesta oferta i que a l’arribar ja s’haguessin exhaurit les unitats, i l’altre que el producte estigui allà exposat i que hi hagi un rètol anunciant-lo. Tampoc és el mateix que el producte acabi d’exhaurir-se, i per tant no doni temps material a retirar els objectes promocionals, i una ben diferent és que el fet de què estigui exhaurit sigui “de domini públic”. Val a dir que el venedor en cap moment va fer cap moviment de retirar el cartell o retirar el producte en exposició.
Malauradament aquestes pràctiques no són aillades, sinó quelcom ben habitual. Quants bars o restaurants oferten els seus preus anunciant-los sense incloure l’Iva? Quantes companyies de telefonia anuncien ofertes de pocs euros al mes que a la lletra petita es transformen en unes desenes d’euros un cop superada l’oferta? Quants restaurants et cobren el “cobert”? Crec que si una cosa han d’aprendre les empreses d’aquesta crisi és la de tractar dignament als seus clients, ja que és gràcies a cadascun d’ells que es pot aixecar la persiana cada dia.
I respecte al meu cas concret… aniré a provar sort a un altre lloc.