Arxiu mensual: maig de 2010

Com seguidors al Senat

[Youtube]Gj7e-oEg3_c[/Youtube]

La imatge que van donar ahir els polítics del PSOE i el PP en la sessió del Senat va demostrar que no està a l’alçada per mostrar les formes de la política en un moment econòmic tan delicat com l’actual. La sessió de control al govern va semblar més la rivalitat entre aficions esportives que no un acte més a la Cambra Alta per debatre les mesures, amb els errors i encerts comesos, per com superar aquest mal cicle econòmic. En lloc d’afrontar amb serenitat el debat i les idees de futur, la tensió acaba, fins i tot, amb la paciència del president del Senat, Javier Rojo, que ha d’aixecar la veu per frenar la crispació dels senadors i senadores. Tal com va resumir el mateix Rojo en una paraula: “lamentable”. La brega va durar més de dos minuts i és una evidència més del perquè la crisi ha arribat a aquests límits a l’Estat espanyol mentre a d’altres països europeus, tot i la caiguda de cicle, els indicadors no són tan alarmants. Veure’m què passa avui al Congrés, en un altre debat entre el PSOE i PP per la crisi i si torna a pesar més l’estètica que l’ètica política.

Música /Hoppipolla # Sigur Rós

La Fundació del Príncep i el parc de la UdG

Fundació

Ho avançava amb to distès aquest divendres a l’hora del cafè el mateix Arcadi Calzada: “la Fundació Príncep de Girona ha d’estar al Parc de la UdG“. Per acabar concloent que ja s’ha concretat el seu nou emplaçament, que serà ben aviat al parc, tal com feia mesos que s’apuntava. I ara se’n prepara una de grossa per a l’estiu a l’Auditori, amb els prínceps in situ i una primera jornada internacional relacionada amb el coneixement, les TIC i l’emprenedoria. Hi té molt a veure en la coordinació un emprenedor tan ben connectat com Alfons Cornella, d’Infonomia. Serà la primera gran posada en escena de la fundació després de la presentació i, molt probablement, serà un èxit, però és inevitable no voler veure tot el que suposa aquesta fundació i per quin servilisme s’ha creat. Però clar, si als pesos pesants de la societat gironina ja els agrada i interessa, doncs serà qüestió d’oblidar la nostra història i no pensar més enllà de tot el que significa la nostra identitat. Amb aquest projecte, la personalitat de la monarquia queda ben integrada en el nostre territori i al mateix temps ens obre al món, amb una vocació clara sobre quin és l’objectiu i quin missatge volem transmetre.  Un target excel·lent i ben pensat. Per tant, benvinguts prínceps!

Música / White Trash Beautiful # Everlast

5 anys de YouTube

[Youtube]Tlmho7SY-ic[/Youtube]

El canal de vídeo més famós de la xarxa, com és YouTube just compleix 5 anys. El gran èxit global d’aquest portal és que sembla que faci molt més temps que sigui operatiu i ens serveixi de referent per cercar vídeos, música, conferències o imatges curioses. Des de l’inici del primer vídeo, YouTube ha sabut transmetre la vocació de fomentar-ne l’ús entre els usuaris, amb un clar esperit 2.0. O sigui, els espectadors i usuaris també van haver de canviar la mentalitat en els inicis, ja que d’acostumar-se a ser un espectador, el canal oferia la possibilitat de ser-ne el protagonista i, a més, públic, gairebé a l’instant, i compartir-ho. El mateix target de creació ho exemplifica: va ser fundat per tres companys de treball,  Jawed Karim, Chad Hurley i Steve Chen, amb la idea de poder pujar i compartir vídeos en un espai web, sense la necessitat d’intermediaris.

Per això, actualment, cada minut es pugen 24 hores de vídeo i pel que fa les visites, és la tercera pàgina web més consultada del món. I des que Google va comprar la companyia, a finals de 2006 (per 1.650 milions de dòlars), els beneficis rutllen cada vegada més, ja que els ingressos dels anuncis dels patrocinadors es van triplicar en el 2009.

En la seva fase de progressió tècnica, YouTube s’ha preparat per admetre els vídeos en alta definició i 3D i arriba a resistir més de dos milions de visites diàries. El proper gran pas serà convertir-se en canal de retransmissions en directe,  com poden ser els partits de futbol i els concerts de música, a més de llogar pel·lícules de vídeo. Una aposta interessant, futurista i, clarament, guanyadora per continuar sent un referent global, tot i que cada vegada té més competència.

Música / Original Of The Species # U2

Laporta tanca el cicle virtuós

[Youtube]IUQTHSmTHTM[/Youtube]

El president del Barça se’n va del club per la porta gran. Després de set anys, Laporta tanca el cicle virtuós amb una lliga que passarà a la història per l’excel·lència de l’equip de Pep Guardiola: 99 punts, amb 31 victòries, 6 empats i només 1 derrota. Ha estat un final de somni després de tornar a caure la grandesa del Madrid construïda a base de milions, però no de títols. Acaba un mandat de set anys de llums i ombres però amb una cloenda de record que dóna més vistositat als seus anys de president. Després de fets i  frases que han passat a la història per excés de supèrbia, Laporta ha passat en només dos anys, coincidint amb l’arribada de Guardiola, de ser criticat per mig estadi -amb mocadorada inclosa- i quedar-se gairebé sol a la junta directiva, a gairebé aixecar tots els títols en joc. El president del Barça ha acabat per  frenar-se mediàticament, saber estar en el seu lloc i adaptar-te a la filosofia que reivindica cada setmana en les rodes de premsa el mateix entrenador: unió interna d’equip i tècnics, humilitat com a col·lectiu, talent al camp, sacrifici, esforç, il·lusió…

Ara, Laporta té ganes de fer el salt a la política i té la mateixa ambició que el va du a voler ser president del Barça el 2003. Tot i alguns capítols de les hemeroteques, Laporta deixa un mandat molt brillant futbolísticament, acompanyat de l’èxit de seccions com el bàsquet i l’handbol, sòlid en quant a filosofia  Cruyffista i molt identitari nacionament parlant. És el que més cal valorar i agrair-li. També fa set anys ho tenia tot en contra en voler enfrontar-se a Lluís Bassat i va guanyar. Veur’em què passa ara amb Laporta polític, quan també ho torna a tenir tot en contra. Ell, de moment, ha donat els millors anys de la seva vida, tal com va dir quan va entrar, i aviat els vol donar a la política.

Música /Somewhere over the Rainbow # Israel Kamakawiwo

Duran Lleida avança Zapatero i Rajoy

[Youtube]DNOcayYOIlw[/Youtube]

L’última enquesta del CIS posa en evidència el lideratge i la credibilitat de la política espanyola, ja que els dos líders polítics de l’Estat, Zapatero i Rajoy, no són els més ben valorats pels ciutadans i sí ho és Duran Lleida. Ja és prou significatiu que el líder d’Unió sigui el polític amb més bona nota per als enquestats, ja que la formació catalana pràcticament no té visibilitat al Congrés. Duran Lleida, que reiteradament intenta donar mostres de moderació i apel·la als discursos de consens, s’ha quedat sovint a les portes d’un ministeri durant el mandat de Zapatero. De fet, aquesta darrera enquesta del CIS no és tant diferent a les últimes, tot i que després de dos anys i escaig de les últimes eleccions generals ha de ser preocupant per al PSOE i el PP que els seus dos líders tinguin aquesta valoració: el 75% dels ciutadans té poca o cap confiança amb Zapatero, mentre que amb Rajoy la xifra puja al 82%. És la constatació que els ciutadans tenen altres preocupacions més enllà de la clàssica Guerra Freda mediàtica. Si aquesta percepció es manté, tal com és de preveure perquè la crisi pressiona cada vegada més als polítics d’Estat -també als governants autonòmics i alcaldes-, és lògic que acabi passant factura als dos grans partits amb vista a les eleccions d’aquí a poc menys de dos anys. I és que sense Panem et circenses no hi ha optimisme als pobles.

Música / Se dejaba llevar # Antonio Vega

L’oportunisme de Nike amb el Barça

[Youtube]ge5M1W2ha3I[/Youtube]

Brillant guió del nou anunci de Nike aprofitant el bon moment esportiu del Barça de futbol. En aquesta ocasió, s’allunya de la promoció dels grans esportistes de fama mundial i se centra en l’esperit del planter del Barça, ara que causa sensació amb la incorporació de tants jugadors en el primer equip d’ençà l’arribada de Pep Guardiola: Víctor Valdés, Puyol, Piqué, Sergio, Xavi, Bojan, Iniesta,  Jeffren, Messi… Els petits sempre s’inspiren en els grans, a qui veuen com a ídols, i amb qui algun dia voldrien arribar a compartir vestidor. Ser com ells.  Jugar com ells. Per això, l’espot juga amb l’efecte mirall i transforma un vestidor de nens amb un d’adults, on es poden arribar a sentir les mateixes il·lusions, reptes i tristeses. I el Barça és, en aquests moments, el club d’arreu del món qui més pot encarnar aquesta filosofia i sentiment, just quan el seu màxim rival ara mateix no podria fer aquest mateix anunci. I si la publicitat és “l’art de convèncer els consumidors”, com defineix Lluís Bassat, el Barça és la millor marca futbolística per vendre, commoure i estimular la vocació de compra dels espectadors. I Nike ha volgut aprofitar aquest còmode avantatge comercial que li ofereix en safata el club que equipa.

Música / Pétalo de sal # Fito Páez & Marlango

L’únic nexe d’unió és Fainé

La possible coalició d’estat Zapatero i Rajoy continua immòbil políticament parlant. L’escenificació d’ahir a La Moncloa ho va tornar a demostrar. El nexe és el futur de les caixes d’estalvis. Malgrat la delicada situació econòmica de l’Estat, sobretot per la pujada de l’atur i el context global, ara és el moment de pensar en què fer amb les entitats d’estalvis. El primer pas és el de marcar l’objectiu que cal centralitzar-les i “bancaritzar-les”, com si ens hem d’espavilar a ser encara financerament més europeus. Doncs costarà. I costarà tot i les primeres fusions a Catalunya, Castella i Lleó, Andalusia i Galícia.

El segon pas és confiar en Isidre Fainé, president de “la Caixa” i de la confederació de caixes espanyoles, gràcies al suport vital de Rodrigo Rato (Caja Madrid) que, com a bon polític i ara financer, ja s’ho cobrarà en el seu moment. Resulta que ha de ser Fainé qui ha de dirigir el full de ruta estratègic de les caixes i qui té el pes i el lideratge perquè la mutació sigui efectiva i sostenible. De fet, el canvi que hauria de “tocar” ja l’ha fet la mateixa “la Caixa” des de l’aterratge de Joan Maria Nin. Però “la Caixa” sempre ha actuat al marge dels anclatges que voldria la política -per dominar-ho tot- i aquest ha estat sempre el seu gran mèrit. Veure’m si després del ferm lideratge de Fornesa, Fainé pot continuar dirigint “la Caixa” amb la mateixa convicció i pilotar les fusions espanyoles com a estadista financer sense ser polític.

Música / Lobo Hombre en París # La Unión

Un any i mig després

[Youtube]0s5ueTEjZxs&feature=related[/Youtube]

14 d’octubre de 2008. Imatge de l’última trobada entre Zapatero i Rajoy per parlar de la crisi econòmica a La Moncloa. Aquesta va ser l’última reunió privada del president espanyol amb el cap de l’oposició i demà hi tornaran després d’un any i mig. Just quan més unitat política i institucional necessita el moment actual, més distants s’han mostrat els dos dirigents que, precisament, mai han tingut una bona relació, encara que mai ha estat tan tensa com la de González amb Aznar. Demà el tema protagonista tornarà a ser la crisi, però ja és preocupant que un any i mig després continuem amb registres que són cada vegada més preocupants, malgrat les dades de l’atur de l’abril hagin baixat a Catalunya i l’Estat. El més curiós del reencontre és que l’altra trobada entre Rajoy i Zapatero va ser el 23 de juliol de 2008, també a La Moncloa, per parlar sobre dos grans temes: el terrorisme, on aquí sí que s’han assolit avenços importants, i la renovació dels òrgans judicials del Tribunal Constitucional, on ara encara estem molt pitjor després de la “no sentència” contra el Nou Estatut. Dins aquest estadi d’enfrontament constant entre govern i oposició, entre el PSOE i el PP, massa vegades interessen més qüestions partidistes i en clau electoral -en qüestions considerades d’Estat ja estan d’acord- que no per al bé del conjunt de la societat. I demà, repetir una vegada més aquesta escenificació pel poder, diríem que no toca. La realitat vol respostes i no posicionaments.

Música / Breakdown # Jack Johnson