Menú de navegació+

Horda ‘light’ de víkings

Publicat el 7 març, 2013 per a Sèries |

A+ | a-

Els Vikings han conquerit les nostres pantalles, i ho han gràcies a Michael Hirst al canal History Channel amb 8,3 milions d’espectadors als Estats Units.

Molts crèiem que la seva aparició era totalment oportunista i que s’aprofitaria de l’èxit de Game of thrones (David Benioff, 2011). És possible que arreplegui molts dels seus seguidors per l’estètica,  però un cop vist el pilot queda clar que quant a trama disten molt l’una de l’altra.

La sèrie ens situa a Escandinàvia a finals del segle VIII aC i se centra en un granger anomenat Ragnar Lothbrok (Travis Fimmel). Ragnar viu una vida tranquil·la amb la seva dona i dos fills. La inflexió dins la quotidianitat es presenta quan Ragnar i el seu fill assisteixen a una de les assemblees periòdiques de clan.  Amb el lideratge de Jarl Haraldson (Gabriel Byrne), es jutja els que han obrat en contra de les lleis i s’informa la comunitat de quin serà el pròxim lloc a saquejar. En aquest cas s’hauran de dirigir a l’oest, com cada any.  Aviat ens adonarem que el protagonista és un aventurer amb ganes de descobrir occident, un lloc que guarda infinits misteris i llegendes. I, per poder assolir els seus objectius, Ragnar s’haurà d’enfrontar a Jarl. Amb això tenim els dos extrems principals situats i una trama sobre la qual anar construint la resta de la història, que de bon principi no sembla gaire apassionant.

La família de Ragnar, envoltada d’una fràgil perfecció, té un paper important en el pilot, ja que no trigaran a aparèixer elements externs que miraran d’impedir la felicitat familiar i s’obrirà així un altre nivell de conflictes.

Al llarg del capítol es nota l’empremta d’un canal d’història al darrere. Hi ha interès a mostrar els costums i ritus víkings d’una manera veraç. Aquesta aposta per la fidelitat històrica és admirable, però en aquest cas és en detriment de l’acció i el ritme narratiu de la sèrie. D’una banda gaudim de paisatges on podrien viure els mateixos déus, l’escenografia i el vestuari estan cuidats al detall, però, de l’altra,  la trama que ens serveixen és, a hores d’ara, fluixa.

En general ens queda la sensació que ha sigut un pilot light, però els primers tres minuts i mig prometen. Se’ns mostra una batalla ferotge i ben executada, en què Travis Fimmel fa el seu millor paper. Seran aquestes imatges les que ens mantindran en espera de retrobar-ne d’altres molt més cruentes, tot i saber que la violència i els enfrontaments sagnants no seran, ni de bon tros, l’eix principal de la sèrie.  Un altre aspecte per donar una oportunitat a la sèrie són les visions que té Ragnar. Hi apareix Odín, sempre acompanyat per corbs d’ales negres, però, de moment, sense notícies negres.

Autor: Anna Vilaró