Menú de navegació+

Jason Vorhees: l’entrevista que mai vaig poder fer

Publicat el 19 abril, 2013 per a Cinema |

A+ | a-

Els bastards hem anat de bòlit amb el tema de les morts de personatges famosos aquest mes d’abril. El dia 2 ens va deixar Jess Franco i el col·lectiu li va fer un petit homenatge. El dia 5 va morir el gran director Bigas Luna (homenatjat per en Jep Soler) i el 8 ens deixava la Sara Montiel, amb una llarga i emotiva crònica un altre cop de la mà màgica del col·lectiu Bob Merrick. Entre tant d’enrenou ens hem oblidat de la mort de Jason Vorhees. Sí, de la seva mort.

El personatge de Jason Vorhees va ser originalment encarnat per un preadolescent Ari Lehman en el primer film (Divendres 13, 1980), seguit per Warrington Gillete a la segona part (Divendres 13 2, 1981) amb el qual varen tenir alguns problemes ja que no estava preparat per fer les escenes perilloses, i que varen ser protagonitzades per l’stuntman Steve Daskawisz, que també surt als títols de crèdit finals (dos Vorhees en un mateix film).

Va ser, però, a Divendres 13 3 (1982) on vàrem veure per primera vegada l’autèntic Vorhees, el psicòpata amb la màscara d’hoquei de Camp Crystal Lake, encarnada per Richard Brooker. L’actor era anglès i havia arribat feia poc als Estats Units per provar sort en el món de l’espectacle. El director Steve Miner necessitava un actor alt i que pogués fer les escenes més arriscades sense necessitat de contractar dobles. Després de llegir un anunci a la revista Dramatologue, Richard Brooker es va presentar als estudis i el varen escollir de seguida; feia un metre noranta-tres i era el monstre perfecte.

La idea de la màscara d’hoquei els va venir mentre rodaven a Virgínia. D’alguna manera havien de mostrar al públic la monstruositat de Vorhees i, per sort, a l’equip de rodatge va coincidir que tres dels tècnics eren fans absoluts d’aquest esport, així que van col·locar l’horripilant màscara a l’actor, i la van convertir en la marca icònica del film. Així van entrar, sense que s’ho imaginessin, en el podi dels personatges més terrorífics del segle XX, juntament amb Michael Myers, Freddy Krueger o els cenobites de Hellraiser.

Richard Brooker va morir el mateix dia que la Sara Montiel, tenia 59 anys. Dos dies abans havia deixat escrit al seu Facebook que es trobava malament i que anava cap a l’hospital. Cada matí publicava una o dues fotografies amb el seu mòbil de la posta de sol de l’oceà Pacífic davant de casa seva, a Los Angeles. Era un detall ple d’energia i positivisme amb el quals molts dels seus seguidors i jo mateix ens havíem acostumat; la marca del sol daurat del sud de Califòrnia de Jason Vorhees.

Vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar algunes línies amb el senyor Brooker –afable i cordial, com sempre– per fer-li una entrevista que es publicaria a finals del 2012 com a firma convidada per al bloc dels Bastards. Els seus compromisos en diversos festivals als Estats Units per tornar a presentar el film Divendres 13 3 com a excusa dels trenta anys de la seva estrena n’anava endarrerint la publicació. Al final vaig desistir, aquell home estava molt ocupat i ja tindria temps per contactar-hi més endavant. La seva mort sobtada, i encara a hores d’ara de causa desconeguda, ens ha deixat a tots ben parats.

Richard Vorhees Brooker, espera’ns a Camp Crystal Lake. Ara ja sabem on és l’autèntic paradís.

Autor: Víctor Gonzàlez

Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards