En un article publicat a mitjans de gener a “The Atlantic”, David Sims critica la manera en què The good wife ha tocat el tema del racisme a la sisena temporada amb els tràgics episodis de les morts d’Eric Garner i Michael Brown en mans de la policia de Ferguson. L’articulista es queixa que el tractament ha estat molt descafeïnat i que no ha estat a l’alçada de la magnitud de la sèrie.
L’article segueix picant contra els guionistes, sobretot durant l’escena en què Alicia Florrick i Frank Prady acaben a la cuina d’un restaurant de luxe discutint davant dels treballadors afroamericans sobre com exposar el tema de les desigualtats racials a la palestra política amb una Alicia que fa campanya activa per convertir-se en la nova fiscal de l’Estat.
Les queixes, molt ben argumentades i amb raons de pes, no han deixat de sorprendre’m, sobretot sabent que The good wife és un retrat viu i directe del món laboral d’advocats, fiscals i jutges, que guanyen entre 90.000 i 150.000 dòlars anuals i que viuen apartats del segment de les minories que han de matar-se a treballar amb dues o tres feines per sobreviure en un sistema postcapitalista americà cada vegada més dur, desigual i injust.
Els que formen part de l’univers de The good wife són els que es poden permetre tenir un quatre per quatre, viure en fantàstics apartaments, passar la nit al Courtjard Marriott o vestir impecablement d’Armani o Escada. Els culpables? En Robert i la Michelle King, parella que trama els fils argumentals amb els seus guions i que han estat nominats al premi Writers Guild of America per The good wife, amb sèries a les seves espatlles tan prestigioses com In justice, també sobre el món de l’advocacia.
Aquesta imatge chic judicial americana no és nova. El Robert i la Michelle la retraten a la perfecció com ja han demostrat amb el suport total de la crítica televisiva. Les revoltes violentes de Ferguson es veuen com si fossin d’un altre planeta des de les pantalles planes de les oficines i barris de luxe, i Alicia Florrick no n’és ni de bon tros l’excepció.
Senyor David Sims, entenc el fons del seu article, però els retrets són infundats. Ja vaig escriure fa temps que The good wife, tot i que passa a Chicago en la ficció, està rodada a Nova York, en carrers i places de l’illa gentrificada de Manhattan. No només els protagonistes de The good wife pertanyen als elegits sinó també el director, productors, guionistes i actors. Fora de les seves fronteres socials tot és un miratge amb el qual actuen tan bé com poden, incloent-hi els problemes racials que he esmentat abans i que demostra la indiferència dels privilegiats envers els més necessitats als Estats Units.
La sèrie seguirà sent un perfecte retrat dels temes candents de la vida social i econòmica americana, d´això no en dubteu . Teniu encara temps per posar-vos al dia amb intrigues com el fenomen de violacions a estudiants als campus universitaris o les escoltes de la NSA abans de que s´acabi la sisena temporada aquest 22 de març. Sobre la vida personal dels seus protagonistes i personatges secundaris us toca a vosaltres fer la descoberta. Només dir que amb els fronts oberts que té la sèrie, s’ha optat aigualir els típics cliffhangers per enganxar a l’especador.
No cal, la veritat, The good wife fa temps que vola tota sola.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo