Per a la gent de la meva generació hi ha noms que han quedat marcats, ja sigui per les pel·lícules que van protagonitzar o pel ressò que van tenir les seves interpretacions. Un d’aquests noms que s’inclourien al primer apartat seria el de Ralph Macchio.
Aquest actor italoamericà, nascut a Long Insland el 4 de novembre del 1961, va començar la seva carrera interpretativa a meitat dels anys setanta fent anuncis publicitaris. A principis dels vuitanta debuta a la televisió amb Up the academy i amb la sèrie Con ocho basta.
Tot i ser un dels escollits per formar part del repartiment de Rebeldes (1983), de Francis Ford Coppola, juntament amb Patrick Swayze i Matt Dillon, la fama no li va arribar fins que no va protagonitzar la primera entrega de Karate kid (1984), on donava vida a Daniel Larusso, el jove aprenent de karate. Com a curiositat, Ralph Macchio no va ser la primera opció pel director, John G. Avildesen (Rocky). Primer volia una cara més coneguda com la de Charlie Sheen, que va rebutjar l’oferta. Després es va decantar pel fill de Clint Eastwood, el músic de jazz Kyle Eastwood, que, després de fer l’audició, va refusar el paper. L’última opció del director va ser Ralph, que, amb 22 anys, es va haver de ficar a la pell d’un adolescent, però el seu aspecte juvenil hi ajudava.
Després de l’èxit de la primera entrega, ràpidament el mateix equip va posar en marxa dues entregues més, Karate kid II, la historia continúa (1986) i Karate kid III. El desafío final (1989). Tot i que no van tenir la mateixa acollida t del públic, Ralph Macchio va gaudir de l’estatus d’estrella durant una dècada. En aquest temps i entre mig de cop de peu i postures de grua, va protagonitzar els films Profesores de hoy (1984), Cruce de caminos (1986) i Ecos de guerra (1988).
Per tal de sortir del personatge de Daniel-san que li va donar la fama, Macchio acompanya Joe Pesci en la pel·lícula Mi primo Vinny, dirigida per Jonathann Lynn el 1992. Durant aquesta dècada la seva fama es va esvaint i només protagonitza un film més, Desnudo en Nueva York (1993).
Però, i ara, que està fent?
El canvi de mil·lenni li va suposar el retorn a la televisió, on va aparèixer esporàdicament en sèries com El séquito, Beer league o la versió americana de Betty la fea. També va anar fent papers teatrals, en què destaca la seva interpretació a Cómo triunfar en los negocios sin dar golpe, molt aclamada per la crítica especialitzada. Sacha Gervasi li dóna l’oportunitat de tornar a treballar al cinema oferint-li el paper de Joseph Stefano al seu film Hitchcock (2012), protagonitzat per Anthony Hopkins, Helen Mirren i Scarlett Johansson.
Altres aparicions en sèries són a Cómo conocí a vuestra madre, on s’interpreta a ell mateix, i a Psych, on apareix en dos capítols interpretant personatges diferents, o Ley y orden.
El 2011, seguint les passes d’estrelles oblidades, Ralph Macchio s’apunta a la dotzena edició de Dancing with stars, el que a casa nostra vindria a ser Mira quién baila. Per a sorpresa de molts, ell i la seva companya de ball, la ballarina Karina Smirnoff, arriben a semifinals, deixant enrere concursants com la conilleta de Playboy Kendra Wilkinson o l’exboxejador Sugar Ray Leonard. En la semifinal, la parella formada per l’actriu Kirstie Alley (Mira quién habla) i el ballarí Maksim Chmerkovsky els deixen fora.
Actualment té dues pel·lícules en preproducció: Lost cat corona i Life of party, tot i que sobre aquesta última de moment només hi ha rumors.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats