La MTV ha decidit convertir la idea de Kevin Williamson, portada al cinema per Wes Craven, en una sèrie que, tot i que manté l’esperit original, està plantejada com la típica sèrie per a adolescent, amb romanticisme, passió, hormones, alcohol, sexe implícit i cares boniques, acompanyat per l’slasher de torn. El primer capítol marca la tendència i ens prepara pel que vindrà, com a mínim són honestos i no ens volen enganyar. Com serà, doncs, Scream?
Si fem cas del que ens diuen, ja sabem que una sèrie sobre un slasher, un assassí sanguinari i despietat, és impossible de fer, perquè no poden mantenir el ritme cinematogràfic habitual en el gènere. Estem acostumats que en cinema, després del primer assassinat sanguinari, els cadàvers han d’aparèixer ràpidament i seguida, per no avorrir i donar al públic el que vol, sang i més sang. Ens avisen que això no serà possible, i per tant només veiem dos morts en el primer capítol. Qui avisa no és traïdor.
Un personatge, l’encarregat d’anar puntualitzant com es fan les històries de terror, comenta a una seva companya de curs que no es fixi només en els crims, sinó que val la penar mirar el que passa al voltant, d’aquesta manera anirem estimant els personatges i així, quan els matin, ens sabrà més greu. Perquè la primera de caure no genera cap mena tristesa entre els seus conciutadans i, encara menys, entre els espectadors. També ens avisen que el més important no és saber qui és el culpable dels crims, el millor és passar-ho bé.
Coincideixen moltes coses amb la pel·lícula, és clar, com ara la vestimenta de l’assassí, la personalitat dels protagonistes (nenes rosses tontetes, mascles ben fets i estúpids, la semigòtica amb tendències lesbianes, el friqui que sap tota la informació sobre terror…), i escenes de suspens, amb personatges que són espiats i assetjats per acabar ensangonats de dalt a baix. Evidentment han fet l’esforç d’introduir les noves eines comunicatives per fer més proper el terror al públic a qui va dirigit, que no és altre que el de la MTV, és a dir, gent jove. Pels que érem joves quan es va estrenar Scream (1995) al cinema, ens han regalat un parell de records, com ara la bot inflable enmig del llac de Creepshow 2 (1987) o l’imaginari de Jason (Friday the 13th, 1980). A veure com evoluciona.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1