Ara que esteu enganxats a la segona temporada de True detective ─i després de la ressaca de Game of thrones─ val la pena recordar la importància cabdal que The jinx: the life and deaths of Robert Durst, ha tingut com a sèrie aquest 2015 i que sens dubte marcarà amb foc la història de la televisió, tot i haver passat de puntetes pel continent europeu.
The jinx és una producció de la HBO i segueix la vida i el passat de Robert Durst, un milionari de la construcció de Nova York, sospitós d’haver assassinat ─i amagat el cadàver─ de la seva dona, la Kathleen McCormack Durst i també d’haver matat l’escriptora Susan Berman, a Califòrnia, a més de ser formalment acusat de desmembrar el seu veí Morris Black a Galveston el 2001, per la qual cosa va acabar amb una pena reduïda de cinc anys, amb els atenuants d’haver sigut, segons ell, amenaçat amb una pistola del calibre 22 i patir un quadre psicològic de síndrome d’asperger.
Un dels tres directors de The jinx, Andrew Jarecki, ja va saltar a la palestra el 2003 amb Capturing the Friedmans ─també de la HBO─ un documental que presentava la vida familiar idíl·lica de la família Friedman, amb un terrible secret de pederàstia al darrere. Jackeri també va dirigir el film All good things (2010), basat en la vida de Robert Durst que va impressionar l’empresari (assassí?) fins al punt de donar-li carta blanca perquè l’entrevistessin en el documental.
El periodisme d’investigació de The jinx es podria remuntar al paper de denunciant que Charles Dickens va inaugurar amb els seus articles als diaris The Sun i The Gaunlet, però el toc modern de la sèrie i la seva estructura s’inspira en el podcast més escoltat d’itunes, Serial, de Sarah Koenig, que bevia de la sèrie francesa Soupçons, en què se seguia el judici del novel·lista Michael Peterson, acusat d’haver matat la seva dona.
Els creadors de The jinx observen per l’espiell de la porta oculta de la vida de Robert Durst, desenterren material fílmic extraviat, imatges de càmeres de seguretat, extractes de notícies de la televisió, entrevistes i magnífiques reconstruccions visuals, i edifiquen un documental que té com a objectiu la recerca activa de la veritat, amb un final que deixa els espectadors garratibats, fet que marca un abans i un després a la història de la televisió.
Són imperdibles les imatges de la ciutat de Galveston i els personatges que pul·lulen per la ciutat costanera texana. D’un detectiu sentim «Nobody deserves to be killed. Their head cut off. Their arms cut off. Their legs cut off. And packaged up. Like garbage.», al més pur estil de The wire o True detective. Els espectadors, abatuts per la magnètica personalitat de la psicopatia extrema de Robert Durst cauen en l’abisme del discurs lògic del monstre, aspecte que ens fa dubtar fins i tot del nostre seny dins del marc de la societat.
Recomanació obligada i qualitat HBO. The jinx us canviarà la vida. De veritat.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo