Making a murderer s’ha convertit en el documental que més ha fet parlar aquest any. Els primers sorpresos han estat els de Netflix, que varen pujar els deu episodis el 18 de desembre del 2015 i van triplicar el nombre de visualitzacions setmana rere setmana.
Escrit i dirigit per Laura Ricciardi i Moira Demos, Making a murderer ens explica la història de Steven Avery a Wisconsin, condemnat a presó per un delicte sexual que va resultar que mai havia comès, tot i les proves que l’exoneraven, passades per alt per la policia de l’estat, una de les més corruptes dels Estats Units. Quan Avery va ser posat en llibertat el 2003, ningú s’imaginava que l’arrestarien dos anys més tard per l’assassinat d’una fotògrafa, juntament amb el seu nebot, Brendan Dassey, que sembla que va participar en la seva mort i violació, sempre segons la policia.
El documental segueix els buits que els agents varen anar deixant passar durant aquest segon judici, i exposa la teoria del complot de les forces de l’ordre de l’estat de Wisconsin per incriminar l’Steven un altre cop, un home que sempre es mostra afable davant les càmeres i que fa sospitar l’espectador que la policia va col·locar proves clau a la propietat de l’acusat en una vendetta personal per tal que acabés un segon cop a la presó.
Els elements de whodunit i la teoria de la conspiració fan de la sèrie una de les més addictives de la graella audiovisual. Netflix encara es fa creus de com 600.000 persones han signat dues peticions a Barack Obama per demanar el perdó del senyor Avery, tot i que saben que el president dels Estats Units només té potestat per perdonar delictes federals i mai estatals.
El que és del tot cert és que Making a murderer deixa en evidència el problema de les deficiències del sistema judicial americà centrat a premiar la policia i els jutges, que són elegits segons la seva duresa en els judicis i que rarament atorguen el perdó per por que els alliberats tornin a cometre un crim, fet que els trauria del càrrec.
Aquesta cultura de la por, derivada de la possessió d’armes de la població americana, ha fet que el nombre d’exoneracions hagi estat de només 126 de l’1,6 milions de presoners del país; un desastre que ha posat en alerta Amnistia Internacional, sempre molt crítica amb el sistema penitenciari americà.
La febre per Making a murderer és merescuda, però no us oblideu de veure abans The jinx, el millor producte serial del 2015 amb diferència, encara que no hagi sortit al pòdium de les votacions bastardes d’ara fa un mes.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo