Hi havia una vegada, una vegada hi havia, un príncep que vivia en un petit castell. No era com els de les pel·lícules de Disney, amb altes torres i colors pastel, més aviat tot el contrari, amb formes rectes, petit, d’una sola habitació i amb una claraboia com a única referència al món real. Tot i que pugui semblar que el castell era avorrit i claustrofòbic, el príncep era feliç i no parava de fer-hi activitats. S’ho passava molt bé fent les classes de gimnàs, jugant amb la seva mare, preparant menjar, fent llistes de desitjos que normalment li eren concedits i, sobretot, mirant la televisió. Els programes de la caixa tonta li mostraven el món exterior, aquell paradís tan llunyà per ella i que somiava que coneixeria molt aviat. El príncep es va anar fent gran seguint una rutina entretinguda que el mantenia en forma i sense problemes. Només havia d’anar a dormir i no fer soroll quan l’ogre del palau, un mal educat i alhora generós personatge misteriós, visitava el castell per jaure amb la seva mare. Quan l’ogre marxava, ell sortia del seu lloc de seguretat, s’abraçava a la mare i dormia una estona més.
La mare del príncep, per tant la reina, intentava mantenir l’ordre en el petit espai. De tant en tant havia de fer uns dies de recolliment, per meditar i carregar energies, per continuar educant i protegint el seu fill. Li pentinava la cabellera llarga, intentava que tingués el que necessitava per viure, li explicava com era el món de fora i feia un repàs a la història familiar per si algun dia sortien del castell i es retrobaven amb els avis. De fet, el príncep no coneixia cap més món que el diminut habitacle i només s’havia relacionat amb dues persones, la reina i l’ogre.
Avui és un dia feliç per als habitants del castell, el príncep fa cinc anys. La festa d’aniversari està a l’altura de les circumstàncies i el regal també. Tot sembla que va bé, però, com sol passar quan es fan anys, apareixen objectius nous al davant, altres plans de futur per continuar creixent. És el moment de començar a pensar una manera per derrotar l’ogre i escapar del castell.
S’obren molts interrogants mentre es preparen per escapar. Com s’adaptarà al món real un nen de cinc anys que no hi ha viscut mai? I la mare? Els acceptaran els familiars després de tant de temps? Els sentiments de culpa, la ràbia, el dolor i totes les emocions, com es canalitzaran? Hi ha vida més enllà de les quatre parets? Prepareu-vos per patir i prepareu-vos per gaudir d’una de les experiències cinematogràfiques més grans i emocionals d’aquest any. El conte de fades (només per a adults) es diu Room (La habitación) dirigida per Lenny Abrahamson i interpretada per la reina Brie Larson, el príncep Jacob Tremblay. No us deixarà indiferents.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1