És curiosa aquesta passió per les sèries. Amb el pas dels anys, hem vist el creixement exponencial d’adeptes a la sèrie Vikings, la majoria d’espectadors cercant quelcom per paliar l’espera entre temporada i temporada de Joc de trons (Game of thrones). És tant que, de passar a ser una sèrie de pur entreteniment ara fins i tot ja sentim, cada vegada amb més ressó, molts que la consideren superior en qualitat a la saga basa en les obres de George R.R. Martin.
Jo no diria tant o, si més no, tampoc les compararia, perquè poc tenen a veure una amb l’altra si no és perquè també hi ha històries sobre la lluita del poder, perquè hi apareixen espases i també per saber incoporar dosis equilibrades de sexe i violència. Això sí, us animo a visionar-la perquè com a convers que sóc (la primera temporada em va costar força d’acabar) us donaré 5 raons per fer-ho:
1 Una lliçó d’història. No, tranquils, sobretot aquells qui preferíeu fer dibuixets a l’hora de classe d’Història. No estem davant d’un documental, malgrat la sèrie la produeixi el canal History Channel. Michael Hirst n’és el creador i únic guionista de Vikings. L’autor rere el film Elizabeth i les sèries Els Tudor i Els Borgia aquí es regala a oferir ficció sota el paraigua del gènere del drama històric. I és que en no disposar de gaire coneixements sobre la història d’aquella mítica cultura escandinava (la trama es desenvolupa en l’època de l’edat mitjana europea) hi ha molta llibertat de moviment, sobretot a l’hora de desenvolupar trames. Tot, sense perdre la compostura a l’hora de recrear de forma veraç com devien viure els víkings, els costums que tenien, la religió que practicaven i la mística que envoltava tota la seva cultura. L’atac a París, basat en relats i pintures, és l’exponent de com història i ficció es compenetren a la perfecció.
2 …i de llegenda. Com us deia, la sèrie juga molt amb el realisme però també amb la llegenda i el misticisme. Es basa sobretot en la llegenda de l’heroi viking Ragnar Lodbrok, rei semillegendari de Dinamarca, malson d’anglosaxons i francs. Però també cada cop pren més força el seu relleu generacional, Björn Ironside, tant o més cèlebre a les tradicions historicoliteràries com ell. D’aquesta barreja d’història i llegenda en surt molt ben parat el misticisme, que tant pes té en l’esdevenir dels personatges. Com Loki, tant fidel a les creences dels Déus nòrdics. O les profecies del vident, que apareixen a les sagues en què està basada la sèrie. I què em dieu de l’aparició del Harbard (un dels noms d’Odin), aquest somni fet realitat que és per a satisfer les dones que es queden als pobles mentre els marits lluiten lluny de la seva terra.
3 Les dones són guerreres! Aquí, com en cap altra sèrie, es reforça el paper de les dones en un món d’homes. Lagherta n’és la representant màxima. Descendent de les valquíries, semillegendària guerrera vikinga, segons algunes fonts i sagues nòrdiques era una de les esposes del cabdill Ragnar Lodbrok. Lluita com ningú, mana com el que més i es divorcia del protagonista cansada de les seves infidelitats. Però ella no és l’única dona amb caràcter i precursora de la igualtat de gènere. Les nòrdiques eren molt avançades, com apreciem amb Aslaug, la reina i segona esposa del protagonista, tant bella com temuda per tots. O què em dieu de Judith, una princesa anglesa repudiada per ficar-se al llit amb el frare Athlestan i ara lliure per poder estudiar les arts de la pintura i deixar-se estimar pel rei Ecbert, que recordem és el seu sogre.
4 Ni bons ni dolents. Com passa actualment a les millors sèries, aquí no hi ha bons ni dolents, perquè la balança moral s’equilibra i desequilibra segons el capritx dels guionistes. L’evolució i els girs de guió són constants i personatges odiosos com Rollo o estimats com Ragnar comparteixen el podi de l’ambigüitat i la contradicció, allò que els fa totalment humans. Només així s’entén que els espectadors simpatitzem amb uns personatges protagonistes tant violents i cruels. Hem de tenir en compte que dels víkings sempre se’ns han explicat coses terribles, però no oblidem que van ser escrites pels seus enemics, els cristians.
5 Per Ragnar Lodbrok. Interpretat per Travis Fimmel, és dels millors personatges mai retratats per una sèrie. Ragnar Calçons-de-Loren és un personatge ple de matisos, de constant evolució i de psicologia complicada. Les ha vist de tots colors, ha passat de ser un simple granger, feliç pare de família, a rei on el pes de la corona l’està matant, literalment. Perquè la sèrie, a diferència de Joc de trons, en què tots volen el poder, aquí tot gira com gestionar-lo un cop el tens. Li queden pocs telediaris i tot apunta que serà el seu fill, Björn Ironside qui el succeeixi. Aleshores sí que hem de tremolar per si la sèrie aguantarà el pes sense el seu gran puntal.
I per aquells qui no voleu esperar un any per veure nous episodis, excepcionalment, aquesta nova entrega de Vikings consta de 20 episodis i no els 10 habituals. A gaudir-ne!
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn