Louis C.K. va afirmar el mes de maig passat en una entrevista a The Independent que la seva sèrie Louie no tornaria amb noves temporades («I don’t think I have stories for that guy anymore»), ja no tenia històries per aquest entranyable alter ego i amb aquestes paraules es donava per acabada una de les sèries més meravelloses que he vist mai. Per sort C.K. no s’ha quedat a casa de braços plegats i ens ha fet arribar dues propostes que han passat absolutament desapercebudes i que de moment cap cadena de l’estat sembla que vulgui adquirir perquè es puguin veure aquí; de la primera, Baskets, una tragicomèdia sobre les amargors de la vida de comediant, ja en vam parlar en aquest blog, però de Better things, estrenada el 8 de setembre passat, encara no n’havíem dit res i no fer-ho seria imperdonable.
La sèrie l’han creat Louie C.K. i Pamela Adlon (Louie, Californication), tots dos ja havien treballat junts a Louie i, tot i que són una parella actoral fantàstica, ara només són parella de guionistes, ja que Louie ha optat per no aparèixer en pantalla i deixar tot el pes a Adlon, que interpreta un personatge amb trets autobiogràfics clars. La sèrie segueix la vida Sam, una dona que ha de criar sola tres filles, mentre ho compagina amb la vida d’actriu i les relacions personals i la vida més personal. Tot plegat fa que la seva vida sigui una mena de caos semiorganitzat i una lluita constant per sobreviure.
Tots aquells que hàgiu seguit les cinc temporades de Louie hi veureu paral·lelismes i semblances, sobretot en els temes tractats, que són comuns en l’una i l’altra: els problemes de la paternitat/maternitat, la solitud, la conciliació de la feina amb la família, les dificultats professionals… però el cert és que tot i que la sèrie és absolutament reconeixible, aquesta guarda certes diferències amb Louie: per exemple, que tot i que és autobiogràfica és menys autoreferencial que Louie i també que el patetisme del personatge principal és menys acusat (Sam se’ns presenta amb un punt més d’heroïcitat que Louie). El que sí que comparteixen totes dues són uns esquemes episòdics semblants, durades curtes (25 minuts), escenes que no sempre presenten continuïtat les unes amb les altres i un humor matisat i a vegades ambivalent.
Una sèrie que arriba al moment just i que ens permet que molts cobrim el buit que Louie i altres propostes també injustament cancel·lades, com Togetherness, ens han deixat. Per fi una sèrie com Better things.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta