Epístoles als romans

Avui El Punt fa trenta anys. Tres dècades enrere, un grup format per periodistes –la majoria de primera fornada- d’empresaris i de polítics, a cavall entre el somni i l’aventura, aconseguíem treure al carrer el segon diari en català de la recuperada democràcia. I ho vam fer amb l’agosarada pretensió d’oferir a les comarques gironines un mitjà de comunicació local en la llengua del país, en contraposició a aquell altre diari -Los Sitios de Gerona- que conservava la llengua i l’estil del Movimiento Nacional. En Josep Collelldemont, actualment Defensor del Lector d’El Punt i aleshores redactor en cap del diari,  ha dit manta vegades que si no hagués estat per l’atreviment i la  inconsciència de tots plegats, probablement El Punt avui no existiria. Crec que té molta part de raó, encara que la mateixa inconsciència i atreviment van portar el diari a la vora del naufragi. Entendreu, doncs, que jo sigui poc amic de les nostàlgies, sobretot perquè tenen tendència a ressaltar l’èpica i s’obliden de les mancances que la fan necessària. Així ho vaig deixar escrit fa deu anys, en la commemoració del vintè aniversari. Però ara, que  em trobo en primera persona emmig d’un altre sidral comparable al de fa trenta anys –la posta en marxa d’un nou web que multiplica la vocació local i comarcal d’El Punt- no em puc estar de recordar amb un afecte especial tota aquella gent. Seria exagerat dir que vam ser el fonaments d’El Punt d’avui, perquè  el diari creix dia a dia cap amunt però també va engruixint constantment la seva base que és  fruit de la sedimentació de molts anys i dels esforços de molta gent. Però vam ser indiscutiblement el big bang, l’origen. Aquí podeu veure la històrica foto de la primera redacció com a tribut i homentage. La llista, però,  és força més llarga i, per no oblidar ningú, deixeu-me recórrer a la trampa de no citar ningú però al mateix temps agrair-los a tots el que hi van posar.