[youtube]dl96tQ-gCd8[/youtube]

Perdidos està enrocada en aquesta sisena i última temporada? Podríem argumentar que ens hem cansat de l’illa com a personatge i d’escenaris com el temple, menys versemblants que una atracció de Port Aventura. Podríem donar com a excuses que ens avorreixen les referències a la prehistòria de Lost, que ens carrega l’aire de nostàlgia que es respira quan parla Ben.  Podríem argumentar que la repetició d’estructures acaba essent un llast i que els capítols essencials continuen essent, no tant els que fan malabarismes sorprenents amb la narració, sinó els que, amb una comparació, amb una frase, amb una escena, amb un diàleg…ens fan reflexionar sobre el que significa Perdidos. I responent a la pregunta inicial, un NO amb majúscules i amb negreta. I em remeto al capítol 6×07 Dr. Linus que els espectadors de Cuatro podran veure el pròxim diumenge.

Per altra banda, una interessant teoria del crític nord-americà Alan Sepiwall: i si els flash-sideways -aquesta realitat paral·lela que se’ns presenta com a trama, jo diria que principal, a la de l’illa, i que transcorre a Los Ángeles- fos en realitat l’epíleg de la sèrie. És a dir, el destí dels personatges fora de l’illa en funció de si s’han aliat amb el No-Locke o amb Jacob? Els que han escollit No-Locke, com Sayid, es troben igual que abans de l’accident d’avió. En el capítol 6×6 Posta de Sol, no hi havia redempció per a l’extorturador iraquià; havia guanyat la partida el cantó fosc. En canvi, els personatges que escullen Jacob, com Ben o Hurley, evolucionen, arreglen els problemes, fan avançar les seves vides des d’una òptica positiva…tenen un happy end.