[youtube]HOwGI5361tc[/youtube]

“Una poma al dia del metge et deslliuraria” recull una dita popular, però la saviesa dels avis també sol recordar que d’alguna cosa hem de morir. Sigui per la poma o per l’aspartam, el documental de Sense ficció emès dimecres per TV3 va tractar de la qualitat de l’alimentació, un debat poc difós: les tertúlies o els reportatges de menjar solen denunciar dietes miracle o recalcar la importància dels hàbits saludables entre adolescents. Si bé la seguretat alimentària es presta a la visió alarmista, el treball de Montse Armengou i Ricard Belis va tenir prou cura d’evitar traspassar el límit, però entenent que és un documental per a televisió i que cal “impactar” l’espectador. Impactar i fer que prengui consciència donant-li informació. Els punts de vista de científics, de responsables de la seguretat alimentària, del pagès i del ramader, del consumidor o de l’afectat estaven àmpliament coberts. Potser en excés es va tractar de la polèmica de l’aspartam i es van deixar altres debats que vénen de lluny, com ara els transgènics. Segurament dóna per a una segona part de Què mengem?. L’altre mèrit és el mateix documental: mirant-lo, perfectament es podria haver programat en la Noche temática i el podria haver signat la cadena Arte o la BBC. Sense ficció recull ara els fruits de la tasca educativa televisiva que ha fet TV3al llarg d’aquests 30 anys: un 17,4% de quota ho avala. Quant al documental, tinc la sensació que els responsables de l’agricultura industrial seran, enel futur, el que els banquers representen ara.