Recuperar la tertúlia televisiva de sempre

La tertúlia, com a gènere televisiu però també com a àgora per l’art de la dialèctica, s’ha devaluat en pocs anys. Perquè se n’ha fet excessos però també perquè s’ha instrumentalitzat amb ànsies d’imposar un sol criteri més que de servir d’aparador de diferents opinions. I sí, Intereconomía TV va fer molt mal en un determinat model de canal que ha fracassat. Però encara queda una tele, 13 TV, que sota l’aixopluc econòmic de la Conferència Episcopal Espanyola fa el mateix. Després hi ha hagut l’espectacle de la paraula mal entès. El xou del tertulià, i no tant el xou de l’argumentació. És el model que va aplicar Tele 5, amb notable èxit els dissabtes a la nit, que van passar de ser un dia i hora tradicionalment de gales musicals a la gala de la política. Els casos de corrupció (Bárcenas, Urdangarin, etc.) van ajudar a aixecar els audímetres com també el clam pel dret a decidir de Catalunya en els diferents estadis del procés. Però ara a Tele 5 ja no li interessa la política i, com altres vegades ha fet –programes de testimonis, per exemple–, un cop hi ha jugat i se n’ha cansat, l’ha tret de la graella –primer a La noria, després com El gran debate–, i anem per una altra cosa, que s’ha de continuar seduint els anunciants. Ara la tertúlia com a eix vertebrador de cadena ho és de La Sexta, que potser no brama tant com la resta però ho fa d’una manera més sibil·lina com els mitjans de l’esquerra. Tant, doncs, per excés i abús com per la perversió del format en favor de l’entreteniment, les tertúlies han perdut tota credibilitat. I l’espectador s’ha malacostumat que periodistes especialitzats, directors de diaris, opinadors en nòmina, estiguin sota els focus de les coloraines més frívoles. I tot, fins i tot el més seriós, ens sembla cada cop més banal. I en la missió de retornar a les tertúlies el seu estat natural, amb voluntat de contextualitzar, hi ha intents com el que de dilluns a dijous realitza el 2324, al canal 3/24, amb especials com el de la pobresa de dimarts, just abans del ple del Parlament. Però sobretot perquè hi apareixen noves cares, noves veus, una nova generació, i és que el país és petit i ens coneixem tots.