La Sexta va estrenar dimarts Drive (2011), un excel·lent thriller del nou cinema negre i una bona manera d’acabar el dia; les pel·lícules, i sobretot les d’estrena, són, per molts canals que tinguem en el comandament, el refugi on l’espectador majoritari troba consol i esbarjo. I també per moltes sèries que tinguem pendents, són com els llibres que acumulem a la tauleta de nit. Veure sèries s’ha convertit en una altra cosa que “veure la tele”, una expressió que denota, sovint, inactivitat i avorriment i un cert menyspreu. A Drive hi ha una escena –l’escena– de l’ascensor, que passa d’una tendresa exquisida a la violència més extrema. Direm que comença amb un petó de Ryan Gosling a Carey Mulligan. Un moment delicat i cru, com la pel·li. I sí, un petó en un ascensor és un tòpic, un moment recurrent de la ficció, un d’aquells llocs comuns que l’espectador identifica i preveu perquè sap que el guionista, faltat o no d’enginy o precisament perquè ha volgut recórrer a l’imaginari col·lectiu, ha dit com canten els Mishima: “Mira, aquí hi va un do / i la lletra diu que ara ve un petó.”

En un ascensor hi passen coses, que amb sort acaben o comencen amb petons. Perquè és un espai reduït que propicia la intimitat i la complicitat entre estranys i la incomoditat entre coneguts, perquè recrea una situació de trànsit, d’espera, en què tant el silenci com la passivitat molesten; per tot això l’ascensor és vital en una comèdia romàntica; com ho és el bar en una sèrie d’amics, des de Friends a Cómo conocí a vuestra madre, com ho és una estació de tren en un melodrama d’època de la BBC. Les sèries de metges tenen en els ascensors uns grans aliats. En els hospitals n’hi ha molts i els permet muntar declaracions d’amor com la de Derek a Meredith a la cinquena temporada d’Anatomía de Grey. Però com que el gènere romàntic sembla que tot ho empastifa d’ingenuïtat i de candor i, en certa manera, se subestima l’amor, l’ascensor on acabarem és Mad Men. En un episodi de la cinquena temporada, Don Draper, després d’acomiadar-se de Megan a l’ascensor, prem el botó i s’obre la porta de l’ascensor del costat: mira i hi veu el buit. Rumiant, pensatiu, se’n torna al despatx a fer el que s’ha de fer quan un es queda massa estona mirant el buit: beure un whisky per no caure en l’abisme.