El feminisme de Juego de tronos

[youtube]SmzUwn21wQ8[/youtube]

 

Entre els Borbons i els Lannister ens han ben entretingut, aquesta setmana. Hi ha hagut en ambdós casos un traspàs de poders entre pares i fills, seguint la lògica que regeix els mecanismes de la realitat i de la ficció: els Borbons es perpetuen en el marc institucional del Congrés espanyol; els Lannister passen comptes en les latrines del castell. Els productes televisius com ara les sèries tenen el poder de recrear un univers imaginari, tan de mentida com captivador, que en molts casos, per al fan, actua com a mecanisme de supervivència per inocular-se davant les barbaritats del que és veritat. I el gran mèrit de Juego de tronos, de la qual aquesta setmana Canal+ ha emès el desenllaç de la quarta temporada, és haver-se convertit en l’hereva natural de Perdidos tant per la capacitat de connexió i recreació de tot el que comporta –accions al carrer, a les xarxes socials…– el fanatisme per una sèrie com pel missatge ocult que s’amaga darrere les espases, la sang i les escenes de crueltat màxima. Així la mare de les batalles, una rutina argumental que periòdicament es repeteix en una sèrie fantasticomedieval com Juego de tronos, es va guardar per al penúltim episodi, monogràfic. Però sempre ha de morir algú, o més d’un, en un final menys èpic però més rodó en el concepte que ho relliga tot: la llibertat. La llibertat que Daenerys atorga als esclaus i nega als seus dracs; la llibertat a l’hora d’estimar qui es vol estimar i no qui el pare del clan decideix –Cersei escull l’amant i el germà– en un acte de reafirmació com a dona en una família de característiques borgianes com els Lannister. George R. Martin està escrivint un fulletó per entregues de vindicació feminista en un món on el poder es pressuposa masculí? Sansa ha après el poder que pot tenir i s’endevina com la rèplica de la mare assassinada. L’escena final amb la imatge d’Arya, al vaixell, després d’haver demostrat no tenir clemència i deixar agonitzant Sandor Clegane The Hound converteix les filles del Nord en les verdaderes heroïnes i en el relleu de Brienne i de Catelyn.