‘En la caja’: el reporter contra el prejudici

Un prejudici no és més que una caixa gegant, un cub de parets fictícies construïdes per un mateix amb l’única missió de limitar, atrapar en una idea preconcebuda i generalment incompleta que ens acaba aïllant. Aquesta és la idea de base del programa En la caja, una sèrie de dos especials que s’han emès el diumenge a Cuatro. Les opinions preconcebudes, el judici previ és, segurament, un dels primers enemics del periodista. Es fa difícil desempallegar-se de totes les capes que acumulem i enfrontar-se a un grup o a una realitat com si fóssim tabules rases. Per això la intenció del programa és lloable: el reporter surt a un món que ignora per confirmar o desmentir el prejudici a partir de testimonis. Però la tele mai no és tan innocent i ens podem creure la ignorància del reporter respecte d’on es troba, però es pressuposa una feina prèvia de producció a l’hora de contactar amb els testimonis. El programa és l’alternativa de Cuatro a Salvados de La Sexta i Jordi Évole. La diferència la marca que en cada edició el reporter varia, es canvia el presentador. Sigui a partir de la convivència i l’experiència com feia Samantha Villar o en base a preguntes incòmodes i amb actitud de desaprovació com feia Mercedes Milá, els formats televisius en què el reporter surt al carrer per explicar situacions i denunciar casos han buscat sovint la polèmica o el titular cridaner; el concepte més que els matisos del periodisme; la tele és reduccionista. Com passava al primer En la caja, en què Pedro García Aguado visitava el barri d’El Príncipe de Ceuta, se’ns mostra un present però hi falta un context de passat, una història que si s’aborda s’hi passa de puntetes. De la mateixa manera que hi ha la quota d’iniciatives en positiu que es fan per invertir la situació. Res de nou. En la segona edició, Juanra Bonet –amb el seu to sorneguer– visitava Marinaleda. Es va criticar el to de burla del presentador i d’estar al servei de l’statu quo, però és que els arguments que li donaven, veïns i el mateix Gordillo, li posaven fàcil l’acudit reflexiu. No és que desmentís el prejudici, el va corroborar.