[youtube]bPTtrScW3-E[/youtube]
El punt de vista marca la diferència i és el motor de la història, el que fa que l’espectador quedi atrapat en una sèrie amb una sinopsi que pot semblar ja vista, ja llegida o ja escoltada però que, més enllà del tòpic argumental, fa un pas més. The Affair, de Showtime, juga amb les dues veus que expliquen la narració, les dues versions sobre un mateix fet. Però quina és la verdadera? O no hi és perquè interpretem en funció de com sentim i de com som, i de com ens veuen els altres? Una cambrera solitària amb una pena al cor que reposa en un cementiri i que busca escalf en un estrany o una voluptuosa dona casada que busca llibertat als braços d’un altre? I ell? Un escriptor debutant amb una vida perfecta però que sent l’impuls torbador de l’aventura? O un escriptor que se sap carismàtic, triomfador, que busca jugar per inspirar-se en la pròxima novel·la? The Affair –del creador de En terapia, sèrie protagonitzada per Gabriel Byrne que abordava les sessions d’un psicòleg amb els seus pacients– té molt de component psicològic. En el primer episodi –amb una mitja hora inicial rodona– estableix els personatges i l’acció: la família de Noah (Dominic West) se’n va a passar l’estiu a la casa dels sogres als Hamptons, l’Arcàdia feliç que recrea la publicitat de Tommy Hilfiger però que amaga, darrere la llum i les dunes, les pors més inquietants, tal com estèticament es percep en la careta de la sèrie amb la veu d’espiritual negre, com de confessió, que canta Fiona Apple (la cançó és Container). Perquè els personatges deformen la realitat en conveniència. En moments, l’ús de les dues perspectives per fer avançar la sèrie recorda True Detective i és que els dos protagonistes de l’idil·li narren el punt de vista no a càmera sinó a un detectiu; hi ha una investigació. I si bé els punts de vista no són nous –Kurosawa ho va fer el 1950 amb Rashomon–, tant The Affair com True Detective replantegen el que ens han explicat des de sempre –infidelitats, assassinats– des de la narració. El mèrit, del guionista però també de les interpretacions; magistral ella en ambdues versions.