A la tele, més d’un cop, hi falta silenci. I no només pel to, abraonat més que apassionat, de segons quines tertúlies polítiques –sovint semblen l’hora punta al mercat– o pels crits i insults dels concursants de Gran hermano o de Mujeres y hombres y viceversa– que perillosament s’acosten a les renyines de carrer, d’aquelles de matinada, a la sortida d’un antre de copes situat en una zona industrial–. I per molts escarafalls que faci el presentador en moderar l’ambient, perquè és el que toca en el guió, a la tele hi ha massa xivarri… és un etern blablablà. En moments així, es tenen ganes d’una tele civilitzada. I que aparegués en pantalla un pictograma, com hi ha als passadissos dels hospitals, i també als trens de Suïssa, en què es prega silenci, no a l’audiència que vol escoltar sinó als qui surten per la tele i xerren. Perquè parlar és una altra cosa. I és difícil trobar a la tele gent que parli; que garli tot el dia, un munt. I més d’un cop també vénen ganes d’agafar el drap i netejar la pantalla. Per fer-la més nítida: treure de la imatge els elements distorsionadors. Quan el màrqueting mana, les teles engrandeixen la mosca –el logotip– per ressaltar alguna efemèride; ho hem vist aquests dies a Antena 3, de celebració dels 25 anys. I com més grans són, gairebé sempre situats en un extrem, a la dreta i a dalt de la pantalla, més empipadors es tornen. Després hi ha les etiquetes, a l’altre vèrtex de la pantalla, per comentar a Twitter el que s’està emetent. La tele s’expandeix a les xarxes socials, necessita d’aquesta àgora on impera també la claca. Només falta que passi un succés d’última hora per acabar de tacar la part de baix de la pantalla: els rètols, en titular, que s’impressionen i van desfilant; habituals si s’està mirant un canal 24 hores i un senyal d’alerta si s’està en una tele generalista. Una altra cosa és, i ja no sobta malauradament per l’habitud de la pràctica, la promoció que apareix als baixos de la pantalla, ja sigui anunciant la pel·li de l’endemà o qualsevol pròxima estrena. La pantalla, que cada cop és més gran, s’empetiteix al mateix temps, per l’excés de missatges, la majoria publicitat. Gairebé sembla un pilot de motos que a la granota ja no li queda espai per a res més.