La nit dels Oscar, en l’especial del Canal 24 Horas de TVE, l’experta de moda va dir tota convençuda que una de les representants espanyoles a la catifa vermella era l’actriu Anna Allen (Acusados, Cuéntame). L’actriu Magüi Mira, que hi participava com a tertuliana, va preguntar el perquè: “Convidada per l’equip de la pel·lícula Perdida”. Ningú se’n va estranyar, perquè aquesta era l’explicació que la mateixa actriu havia donat a Hola! o a El Mundo. Cap periodista va comprovar-ho; tampoc hi havia motius per a la sospita, més enllà que una actriu de papers menors desfilés pels Oscar, com un acte de cortesia, una acció de relacions públiques. Unes fotos que de manera matussera s’havien manipulat amb Photoshop van destapar les mentides –participacions en sèries com The Big Bang Theory i White Collar– que ningú havia comprovat perquè havien passat inadvertides. I tenien certa consistència: una actriu espanyola fent-se una carrera a Hollywood. En l’orquestració d’un currículum novel·lat –a Ana Obregón se l’enxampava abans perquè no sap fer creïble la fantasia– hi ha un equip de representants, de mànagers de premsa, que, segons La otra crónica d’El Mundo, no són seriosos i l’han mal encaminat per una via de notorietat que la defenestra com a actriu i la converteix en personatge: apte per als platós i no per als escenaris; és el que té la mentida: fa que la tele et busqui com un voltor. Tele 5, la gran rapinyaire, ja li ha ofert participar a Supervivientes. El cas d’Anna Allen comporta la següent reflexió, més enllà d’utilitzar la mentida com a construcció d’una pretesa veritat; al llarg de la història hi ha hagut notables impostors que s’han inventat uns mèrits per ser rellevants. Anna Allen no és Enric Marco; la frivolitat no és tan escandalosa, és divertida i el frau és menys punible, provoca mofa. Anna Allen demostra que la mentida és molt fàcil i que les xarxes socials, aparador de les aparences i gran fira 2.0 de les vanitats, encara ho fan més fàcil, tant per inventar-se, no només una actriu sinó tothom, la versió millorada d’un mateix, com per descobrir-la. La comèdia és a l’abast de tothom.