[youtube]GQYdff2mpaM[/youtube]

En el final de la primera temporada de The Americans va sonar com a cloenda sonora i com a metàfora del que significa el joc d’espies, la cançó de Peter Gabriel Game without frontiers. Més enllà de l’encaix cronològic de la banda sonora –la sèrie del canal FX regala meravelles com ara Only you de Yazoo, però també en un flashback es pot escoltar To love somebody de Roberta Flack–, no em canso de reivindicar una sèrie que passa inadvertida sense motiu, ignorada precisament perquè és exemplar, de manual, excessivament clàssica per a espectadors sibarites que només es deleixen amb les rareses seductores d’una investigació d’assassinat gairebé mística com de True Detective o la sang a cop d’efecte de bisturí de la modernitat de principis de segle amb música electrònica a The Knick. Però de tant en tant també cal deixar-se endur per aquesta ficció seriada menys pretensiosa, la de les sèries canòniques, que no vol dir que apostin per la mediocritat. És com llegir novel·la negra, l’últim cas de Montalbano que hagi escrit Andrea Camilleri després de l’impacte de La casa de hojas de Mark Z. Danielewski.

I això és The Americans, una sèrie d’intriga, amb una trama d’espionatge no gaire complexa, però explicada intel·ligentment, sense sortides de to com a i sobretot amb un llenguatge cinematogràfic clàssic. Diàlegs que han guanyat en reflexió al llarg dels episodis. I els personatges, interessants tant en la construcció com en la interpretació, són molt més que el que deixen veure darrere les disfresses i les perruques. No hi ha trucs de guionistes que volen ser prestidigitadors. La tercera temporada, a més, aprofundeix en el dilema personal, en la moral dels espies, en les contradiccions de l’home i pare davant les condicions que imposa la mare pàtria Rússia. L’actor Matthew Rhys és perfecte en mostrar totes les arestes així com la fredor feridora en la mirada de Keri Russell quan fa sobresortir l’espia a la dona i mare. Però ara el joc d’espies no serà cosa de dos sinó un afer de família, amb la filla Paige, que intueix la veritat