[youtube]_cYUF87F4lk[/youtube]

Cada cop que la dona és protagonista, directa o indirecta, a la tele, es tendeix a pensar en termes de quotes per donar visibilitat, a pensar en els tòpics de la “mirada en femení”, i en temàtiques recurrents que no es poden destriar de la identitat de la dona com ara la imatge o la maternitat. I en aquest punt sorgeixen sentències militants i al final no acabem de sortir d’aquest cercle viciós de l’estereotip que ens fan més mal que bé. No hi ha sèries que amb la mateixa complexitat s’acostin a un univers masculí, als homes, per exemple. De la mateixa manera que en una entrevista la presentadora pregunta a un soldat, quan va a una missió, què sent, i a una dona que també forma part de l’exèrcit, si no troba a faltar els fills quan està de servei. Per això Som dones, els dilluns al canal 33, és una de les novetats sorprenentment agradables de la tele i fuig d’un activisme militant, de la radicalitat bel·ligerant. En poc menys de 25 minuts, cada capítol té la capacitat suggestiva d’atraure l’atenció amb la senzillesa del testimoni, amb dos casos principals, i amb una coralitat de veus que normalitzen no tant el món de les dones sinó el que pensen les dones del món; evidentment hi ha qüestions que no es poden obviar perquè hi ha la diferència que determina però al capdavall la sèrie el que acaba component és un puzle universal sobre històries personals protagonitzades per dones. D’estructura, és hereva de la tradició històrica del tractament de testimonis, un màster que forma part de l’ADN de TV3. I totes les dones s’expliquen en un sofà,d’estètica diàfana i amb música delicada, que s’adiu a la manera de fer, tal com mana el tòpic en positiu, de la dona. M’agrada especialment que s’hagi ampliat la franja d’edat de les dones, tant conegudes com anònimes, i la incorporació de nenes, joves, però també àvies. I quan es munta la pissarra al carrer, amb preguntes directes, que cal contestar amb honestedat; també els homes. Sèries com Som dones sumen però el fet que s’emeti al canal 33, que al capdavall no és TV3, demostra que les dones hi són, però en segon terme.