Història! Bloc de Genís Barnosell

Els objectius del nou grau d’història són

aconseguir historiadors excel·lents, bons coneixedors de la història i de les seves relacions amb el present, competents en la investigació i difusió de coneixements, en la gestió d’informació i de recursos relacionats amb el patrimoni històric i cultural, i capaços de formar-se al llarg de la vida i d’adaptar-se als canvis constants del món actual.

A la web de la UdG hi trobareu tota el necessari per als futurs estudiants, el fulletó de la Facultat de Lletres i tota la informació sobre els estudis d’Història i la Jornada de Portes Obertes de la UdG (19 de febrer estudiants i centres; 17 d’abril famílies i públic en general)

Una conferència dedicada a explicar algunes de les tendències fonamentals de la Història de Verges al llarg del segle XIX, amb especial atenció a la complexa relació entre el poble i el riu. Aquí  un fragment de la conferència (també en podeu veure les diapositives usades a la conferència aquí):

Verges a mitjans segle XIX segons el mapa del Diccionario de Pascual Madoz:

Hom pot apreciar perfectament els “diques” (“la mota”), que van des de mig camí de Jafre a passat Canet i com entre Verges i Ullà només hi ha un camí molt petit. La ruta més important per anar a Torroella fa la volta per Tor i Bellcaire i des d’allà continua fins a Ullà i Torroella enganxada al Montgrí. La raó d’ambdós fets és clara: tot el tram que hi ha entre Jafre i Torroella és fàcilment inundable. Per això el poble es protegeix amb la mota i el camí principal esquiva la zona -encara la carretera actual s’inundava a vegades no fa gaire anys. Un text de 1898 ho descriu molt bé. A Canet “se han hundido dos casas por haber minado las aguas los cimientos de las mismas, no habiendo que lamentar por fortuna desgracia alguna personal. También los campos están llenos de agua y es imposible circular por ellos”. Arribar a Torroella era enormement dificultós: “no recordamos haber visto altura igual de agua. Todo el alto y bajo Ampurdán están convertidos en proceloso mar. Sobre la carretera de esta [TM] á Verges habia ayer seis palmos de agua. Los señores de Quintana intentaron ayer cruzarla [venint de Verges]. Llegaron hasta cerca Ullá con dos palmos de agua dentro el carruaje, y como ésta iba subiendo se vieron forzados a retroceder. Dieron la vuelta por La Escala, á donde pudieron llegar, gracias á la carretera nueva que la une con Vilademat, y hoy han venido aquí [TM] pasando por la montaña. Se están organizando servicios de auxilio y se espera un laud de Estartit para cruzar con provisiones la inundación y llegar á las casas inundadas. Por teléfono se sabe desde Gualta que los colonos han podido refugiarse alli y en los caserios altos”. Hem d’imaginar-nos, per tant, tot un baix Ter molt planer i fàcilment inundable. El segon element que es pot apreciar en el mapa, és que en aquest Baix Ter no hi ha ponts per creuar el riu. El sistema habitual és el gual i el pas de barca, dels quals n’hi ha un a Verges i un altre a Torroella.

Aquesta estructura territorial no anirà canviant sinó molt lentament.

El dissabte passat, 23 de gener, va tenir lloc la presentació oficial del llibre Antologia de poemes que recull una selecció de poemes de Maria Perpinyà. L’acte va tenir lloc a Verges, poble natal de l’autora (1901) i on va passar bona part de la seva vida, i va constituir també un acte d’homenatge. Després de la presentació de l’alcaldessa de Verges, Marta Payeró, la Coral Vergelitana va interpretar diverses cançons, entre elles País Petit de Lluís Llach i Terrant de Vent de Maria Perìnyà (aquesta, amb la col·laboració d’altres corals). Tot seguit van intervenir Lluís Muntada (director de la col·lecció), Roger Cosrta-Pau i Jordi Roca (editors del llibre),  Roger Zamorano (diputat de cultura de la Diputació) i jo mateix, com a nét de l’autora. Tots van destacar la qualitat dels poemes de Maria Perpinyà i Jordi Roca fa fer una àgil introdució a les característiques de la seva poesia, al període històric que li va tocar viure i a la seva tasca fonamental en la recuperació de la Processó de Verges. L’acte es va cloure amb un regraciament de l’alcadessa i amb Mireia Casas, neta de l’autora, que va cantar també unes quantes cançons de l’època.

Heus aquí la meva intervenció:

Benvolguts, benvolgudes, amics de la taula, sr. Roger Zamorano Diputat de cultura, amics i amigues de Verges, és per a mi una satisfacció adreçar-vos quatre paraules en aquest acte de presentació de llibre Antologia de Poemes de la meva àvia, la Maria Perpinyà. Un llibre que devem, amb una interessant introducció, a Jordi Roca i Roger Costa-Pau, a l’àrea de cultura de la Diputació i al director de la col·lecció, en Lluís Muntada.

L’any 1928, una Maria Perpinyà que aleshores tenia 27 anys se n’anava a Barcelona. L’any següent ja escrivia periòdicament al diari El Matí i l’any 1931 ho començaria a fer també a la revista Esplai (que com indicava el seu subtítol era el Setmanari il·lustrat d’El Matí), a més de col·laborar ocasionalment en altres publicacions. Hi escrivia textos infantils (va dirigir-hi el suplement infantil En Xaneta), però també de moda, de literatura, de política, d’actualitat catalana, espanyola i internacional, des de la perspectiva catòlica i catalanista que caracteritzava aquells diaris i revistes. Entre 1928 i 1936 la Maria devia publicar-hi ben bé vora 450 textos*, a més de cinc llibres: un conte per a infants, dues traduccions i dos llibres de poemes, i va col·laborar amb diverses associacions, com l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Ara recuperem, per tant, una part d’aquesta obra. Una antologia dels poemes de 1928-36 més uns quants d’altres de la seva producció posterior. Aquest fet és, com us deia, una satisfacció en tant que nét de l’autora. Però també és una satisfacció en tant que historiador i en tant que ciutadà d’aquest país. Per dues raons. En primer lloc, perquè la bona poesia, la bona literatura, és intemporal. Tant és que hagi estat escrita el 1935 com fa mil anys. I si a més el lector o lectora és de l’Empordà o de Verges encara hi trobarà més satisfacció perquè hi veurà reflectida la gent i el paisatge d’aquesta terra, fet de vent i de mar, de vinyes, oliveres i garbes, de pobles petits i de cants d’ocells i de grills, i que entre tots hauríem de mirar de conservar.

I en segon lloc és important perquè la ruptura de la intensa producció literària de la Maria Perpinyà és un altre exemple de la ruptura brutal que va suposar la guerra civil i el franquisme en la literatura i en la cultura catalana, fins i tot per als sectors catòlics. És un altre exemple del projecte de destrucció de tota una cultura, la catalana, que va dur a terme el franquisme. Per això en aquests moments de recuperació de la “memòria històrica” és important posar a l’abast de tothom textos com aquests que ens permeten enllaçar amb la riquesa i la diversitat de la cultura catalana de la dècada de 1930. La publicació de textos d’aquella època és una passa indispensable en la construcció d’una cultura catalana actual sòlida i dinàmica.

Per tant, crec que podem felicitar a tots els qui han intervingut en la publicació, i ens podem felicitar tots i totes de poder ser en un acte com aquest. Moltes gràcies a l’Ajuntament i a la parròquia de Verges per la seva col·laboració en la seva organtizació i moltes gràcies a tots i totes per ser aquí.

* Faltant per buidar els anys 1934-36 d’El Matí, Neus Real n’ha comptat 391 que poden arribar fàcilment als indicats 450 mantenint el ritme de publicació de 1933

Més sobre aquest llibre en aquest bloc:

• Maria Perpinyà i Sais, Antologia de poemes (presentació del llibre a la premsa, biografia de l’autora i bibliografia)
• La presentació de l’Antologia de poemes de Maria Perpinyà (la presentació del llibre a la premsa al Diari de Girona i El Punt)
• Presentació a Verges de l’Antologia de poemes de Maria Perpinyà (tarjetó de la presentació a Verges)

L’aplicació iMussolini per a l’iPhone, que havia batut rècords de descàrregues a Itàlia i que havia provocat una certa pol·lèmica, ha estat retirada. Les raons: sobretot una qüestió de copyrights ja que Cinecittà Luce -un organisme públic dedicat a la promoció del cinema italià i a la conservació del seu patrimoni- va amenaçar de portar-ne els autors als tribunals per usar gravacions seves sense permís. Aquest ens públic, a més, va valorar l’ús dels discursos de Mussolini sense cap altra explicació, sense una anàlisi adequada, és poc adequat des d’un punt de vista educatiu. Una organització nordamericana, l’American Gathering of Holocaust Survivors and their Descendants, també havia criticat l’aplicació.

Podeu llegir la notícia a La Reppublica d’ahir, i la meva valoració en un post anterior.

“Assaltada” pel mercat, pel post-modernisme i per la “cultura de l’avaluació” l’escriptura tradicional de la història es debat entre escindir radicalment acadèmia i divulgació o inventar noves formes que permetin continuar publicant un “producte seriós, que alhora que atreu prou lectors es diferencia de la creació literària”. Una reflexió sobre aquest tema i les aportacions d’Internet i dels hiperdocuments és el que trobareu aquest mes a la meva contribució a L’Avenç: Genís Barnosell, “L’escriptura de la història: alguns reptes actuals”, L’Avenç, 354, febrer 2010, pp.60-61

El Consell Social de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), convoca la 11a i 8a edició, respectivament, dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat amb l’objectiu de promoure la recerca d’aquests estudiants en totes les àrees de coneixement.

Dins la convocatòria s’integra un premi per als treballs que tractin temàtiques relaciones amb la joventut, promogut per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, i d’acord amb els consells comarcals de l’Alt Empordà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva, premis a treballs de recerca d’àmbit comarcal per estimular la investigació d’aspectes propis de les diferents comarques gironines.

Enguany, amb el suport de l’Ajuntament de Girona, s’afegeix a a convocatòria un premi per a treballs de recerca que tinguin com a àmbit la ciutat de Girona.

TOTA LA INFORMACIÓ, accés als treballs premiats d’edicions anteriors i fotografies de l’entrega de premis A LA PÀGINA WEB DEL CONSELL SOCIAL DE LA UdG.

Aquests dies és notícia que una aplicació per a l’iPhone que conté discursos del dictador Benito Mussolini està essent un èxit a Italià, assolint el segon lloc entre les aplicacions més adquirides. El fet ha provocat una certa polèmica. L’empresa se’n renta les mans i diu que es tracta només de posar documentació històrica en mans del públic i nega qualsevol implicació política.

Su AppStore è disponibile l’applicazione iMussolini, che vuole essere un semplice documento storico da poter consultare su iPhone. Gli sviluppatori ci tengono a precisare che l’applicazione non è assolutamente a sfondo politico ma tende a portare su iPhone un documento storico su un personaggio che ha comunque scritto una pagina importante nella nostra storia. L’applicazione contiene oltre 120 testi relativi ai principali discorsi tenuti da Mussolini, corredati da contenuti audio e video. Il tutto è contenuto all’interno dell’applicazione, per cui non è necessario essere collegati ad internet per usufruirne.

Nota: iMussolini contiene documenti storici reperibili negli archivi nazionali, nelle biblioteche, nelle librerie e su internet. L’applicazione non esprime alcuna opinione politica ma solo STORIA e speriamo che anche i commenti degli utenti siano sulla stessa linea e non degenerino come la volta scorsa. Grazie

El públic, per descomptat, s’ho pren com vol. En el bloc de l’empresa iphoneitalia s’hi poden llegir tota mena de comentaris, des dels que alaven el Duce fins els que ho consideren inadmissible. Un historiador italià, deixeble del gran historiador Renzo De Felice, ho veu més complex:

ROMA - Professor Giovanni Sabbatucci, con 79 centesimi si può avere sull’ iPhone l’ applicazione iMussolini. Da storico esperto di fascismo che impressione le fa? «La cosa non mi meraviglia: una forte domanda di materiali, cimeli e immagini di argomento mussoliniano c’ è sempre stata in Italia». C’ è qualche relazione con il momento politico? «Sono fenomeni svincolati. Potremmo tutt’ al più pensare che un certo clima di “sdoganamento” toglie remore che prima magari esistevano». Il suo maestro, Renzo De Felice, come avrebbe reagito? «Non riesco ad immaginarlo. Non aveva nessuna indulgenza per queste forme di collezionismo». C’ è stata una ripresa di interesse per il Ventennio? «L’ interesse è costante. Il fascismo “tira” ancora. Ma non vuol dire che si tratti di nostalgici o fascisti». - (La Reppublica, 27/1/2010)

Simple document o exaltació del feixisme? Potser ni una cosa ni l’altra. Ni feixisme pur i simple però tampoc pura documentació. Cal recordar que la publicació de documentació històrica requereix sempre de publicacions anotades, explicades, contextualitzades. I si el tema és delicat, com ho és aquest, encara més. Si no, el risc de la descontextualització, i, per tant, de l’apologia, és evident. Si l’iphone vol realment convertir-se en un divulgador de documentació històrica, haurà, per tant, de publicar-ne força més, i de publicar-la degudament explicada.

Sobre aquesta notícia: al Corriere della Sera i a Spiegel Online International.

Aquest dissabte es presenta a Verges l’Antologia de Poemes de Maria Perpinyà. Vegeu la tarja de presentació aquí.

Una explicació de la situació d’Haití en tant que “estat fallit”, la podeu llegir a El Punt, 20/01/2010: Genís Barnosell, “La tragèdia d’Haití”.

Una de les situacions més doloroses i perilloses és la lentitud en l’enterrament dels cadàvers. Com que les actituds davant la mort són un dels temes més complexos de la història de les mentalitats, a més de l’escassetat material i dels factors que assenyalo a l’article, val la pena anotar altres elements que poden influir en el fet. Sovint es parla del shock emocional que suposa una catàstrofe com aquesta, i a Le Monde, en un article molt interessant sobre la dignificació dels morts, han comentat la importància a Haití del tipus concret d’enterrament. Val la pena tenir-ho en compte:

Les rites funéraires sont centraux dans la vie des Haïtiens, très religieux, et font partie des cérémonies les plus sacrées. La religion vaudoue, selon laquelle les morts continuent de vivre et que les familles doivent rester connectées avec leurs ancêtres, est très répandue dans le pays. En Haïti, ne pas pouvoir dire adieu est considéré comme une insulte.

També Le Monde ha publicat una de les millors col·leccions de fotografies sobre el desembarcament americà a Haití. La podeu veure aquí.

El New York Times d’avui publica una foto d’un helicòpter nord-americà aterrant al jardí del palau presidencial d’Haití i comenta que aquest fet és un “símbol potent” de la creixent presència dels EUA a Haití després del terratrèmol. Efectivament, encara que els 6.000 cascos blaus de l’ONU i els seus 2.200 policies es vegin reforçats amb un probable contingent de 3.500 soldats més, els 10.ooo o 12.000 soldats que Obama té previst enviar a Haití constituiran de llarg el contingent més important, més coherent i més ben organitzat present allí i il·lustren a la perfecció el reforç de la presència nord-americana a la zona, després del triomf aconseguit a Hondures.

Sobre la situació general d’Haití, demà publicaré un altre escrit.