El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/germacapdevila
Articles
Comentaris

Em va fer molta pena sentir l’alcaldessa de Roses declarant en castellà en el judici contra la persona que va agredir-la amb un ganivet. És un exemple demolidor del dèficit democràtic que tenim en aquest país.

L’accés a la justícia en la pròpia llengua és un dret fonamental que a Catalunya es vulnera dia sí, dia també, de manera sistemàtica. La normativa europea obliga els estats membres a garantir els serveis de traducció i interpretació en la llengua pròpia a un ciutadà d’un estat membre que sigui part en un judici en un altre estat membre. Per descomptat, el català no hi surt a la foto, ja se sap que Europa és cosa dels estats, i si no ets un estat no hi pintes res…

En teoria, tothom tenim el dret a ser jutjats en català, a parlar en català en els judicis i a presentar els escrits en català. La realitat és, però, que la dinàmica colonial s’imposa i el castellà és la llengua del 99 per cent dels procediments judicials en el nostre país.

La justícia catalana va deixar d’existir fa 300 anys, i un dels tres pilars de la democràcia és des d’aleshores administrat des d’Espanya. La justícia catalana no existeix, és espanyola. Per aquest motiu s’imposa la dinàmica dominador-dominat. Si ens enfrontem a un jutge espanyol, nomenat i pagat per Espanya, que en molts casos no parla el català, l’actitud natural és de submissió davant de qui ostenta i exerceix el poder. Si l’amo parla castellà i ha de decidir sobre un aspecte important de la meva vida (que això són els judicis), més val que jo també parli castellà, no fos que el magistrat es predisposi malament vers el meu cas. Aquest és un consell que surt de la boca de molts advocats d’aquest país.

Fa gràcia sentir campanyes com la que demana que no abandonem el català als jutjats. Si fins i tot la màxima autoritat d’un municipi important de Catalunya canvia submisament de llengua, què podem fer els ciutadans del carrer? Sense una justícia pròpia, ens passa el mateix que abans de l’existència dels Mossos d’Esquadra: quan ens parava un Guàrdia Civil, canviàvem ràpidament al castellà, no fos cas que s’emprenyés.

Tot plegat és una gran mentida, direu, si Catalunya disposa de competències en la matèria i fins i tot hi ha una Conselleria de Justícia! Amics meus, les competències en l’àmbit judicial són com les transferències ferroviàries. Ens han cedit la titularitat del servei de Rodalies i Regionals. Ara bé: això no inclou els trens, ni el personal, ni les estacions, ni les vies. En Justícia passa el mateix: paguem els edificis, els ordinadors, els clips i els sal·laris del personal subaltern, però el servei de justícia, els jutges i tota la resta pertany a l’estat espanyol.

Per això m’ha fet pena sentir l’alcaldessa de Roses declarant en castellà, perquè no hi ha autogovern si una de les tres potes del sistema falla: Tenim un poder executiu -el govern de la Generalitat-, tenim un poder legislatiu -el Parlament-, però no tenim un poder judicial.