Verba docent

El devastador desastre natural del Japó ens va deixar ben astorats, però amb el pas dels mesos no hem trigar a adonar-nos que tot el 2011 ha estat un interminable tsunami.

El dia 11 de març de 2011 el món va aturar-se en sec per observar astorat la devastació causada per un terratrèmol seguit d’un tsunami al Japó.

No vam trigar gaire, però, a adonar-nos que el tsunami era un fenomen global amb un abast molt superior al purament meteorològic. L’any 2011 sencer ha estat un tsunami que ens ha castigat i sacsejat sense pietat. Un gener amb la costa australiana devastada per una immensa tempesta huracanada. Un febrer que ens arrabassà Santi Santamaria alhora que esclataven les primeres revoltes als països àrabs per apartar del poder els dictadors amics d’Occident. Un març amb ànim de revenja que ens deixà sense Liz Taylor.

A l’abril, el tsunami atacà de ple la integritat de l’Estat espanyol. L’onada de consultes populars per la independència de Catalunya arribà a Barcelona i contra tot pronòstic va resultar un èxit rotund. D’aleshores ençà, la ruptura amb Espanya ja no es un tabú, i és una possibilitat cada dia més concreta.

L’assassinat de Bin Laden i la mort del gran Seve van marcar el mes de maig, arrodonit per un terratrèmol a Llorca que va recordar-nos que ningú no està exempt d’aquests desastres naturals i que Fukushima no és tan diferent de Vandellòs. Al juny, el tsunami va presentar-se vestit de banquer a Europa, i Grècia no va poder fer res per impedir una devastació que va acabar esquitxant Itàlia i Espanya. A casa nostra, els diputats van haver d’anar al Parlament en helicòpter per fugir d’una indignació popular que encara no coneixia la magnitud de la tragèdia. Al juliol i al setembre el tsunami dels indignats arribà a ambdues ribes de l’oceà: a Anglaterra i Nova York. A l’agost, va esdevenir bogeria a Noruega. No afluixà pas a l’octubre, tot cobrant-se la vida del dictador libi que pocs mesos abans es passejava per les capitals del vell continent per rebre el besamans de tots els mandataris europeus.

Al novembre, el tsunami va esdevenir blau. Blau popular. Un color que amenaça d’enfosquir-se el 2012, amb una onada recentralitzadora que posarà en perill l’autogovern català, el sistema d’immersió lingüística i la nostra supervivència com a nació. És molt probable que enyorem el 2011.

Publicat a la revista Presència del dia 31 de desembre de 2011.