Del Rimbau al Riberal

La setmana passada van ocorren (segurament entre molts més) dos fets de rebuig a la llengua catalana a Catalunya Nord.
Dos fets que uns consideraran anecdòtics i que vénen a afegir-se a fets sense cap dubtes més inquietants com el lloc de la llengua catalana a l’ensenyament o als mitjans de comunicació.
Vull destacar aquests dos fets perquè són passos enrere de dues institucions capdals.

El primer de la mà del Consell General va tenir lloc dimarts 22 de setembre, el segon de la mà de Perpinyà dita la Catalana data del dijous 24 de setembre.

El segon ha estat mediatitzat, el batlle de la capital nord-catalana, el senyor Jean-Marc Pujol ha impedit al Brice la Fontaine tinent de la majoria municipal, d’expressar-se en català en el ple municipal.
Fa uns anys el Joan-Pau Alduy, llavors batlle havia trobat un compromís. Quan l’Enric Vilanova -regidor de l’oposició- agafava la paraula una persona era encarregada de traduir-ne les aportacions. No se pot considerar ideal ja que l’ideal hauria estat que ho poguès fer sense necessitar traductors, però aquesta solució permetia a la llengua catalana d’existir. Avui lamentem que altres eligits de perpinyà -i dels altres pobles nord-catalans- no hagin pas aprofitat l’obertura per a normalitzar la situació. Des d’aquí voldria encoratjar l’Anabelle Brunet i el Brice Lafontaine per a fer respectar sigui com sigui l’ús de la llengua catalana als plens de l’ajuntament de Perpinyà.

Però per la llengua catalana la setmana havia començat malament el dimarts amb la inauguració d’una magnífica exposició : “TRESORS du PATRIMOINE CATALAN – Arts, Archives, Archéologie” del Consell General.
Fins ara el Consell General tenia cura de fer les exposicions sobre el patrimoni bilingües, per primera vegada la llengua catalana hi és quasi inexistent.

únic escrit en català de l’exposició. Data del 1609, 50 anys abans de l’annexió sinònim de substitució lingüística

Quasi inexistent perquè l’exposició compta amb un contracte datat de l’inici del segle XVII, un contracte redactat totalment en català, és clar era d’ abans de l’annexió al reialme de França, era quan la llengua catalana era la llengua d’ús normal i a tots els nivells de la vida social i pública. Era quan teníem institucions pròpies i sobiranes, era abans de la imposició de la llengua forana que avui ocupa tot l’espai públic i privat.

Què passa al Consell General ? Fins ara feia poc per la llengua i ara en farà encara menys ? L’exposició està prevista per a 5 seqüències, 5 vegades se renovarà l’exposició. Podem esperar que la llengua catalana tingui un lloc digne per a les 4 sequències a venir? o el desinterès és tan important que ni pensar-hi!

Què passa a l’ajuntament de Perpinyà i del bilingüisme promés pel Joan-Pau alduy el 1993 ? El consorci municipal hauria decidit acabar-ne amb la presència de la llengua catalana ?