Papers d'esports

El ciclisme en pista tampoc ha escapat al dopatge. Fins a deu corredors han perdut les medalles que havien guanyat en diferents edicions de campionats del món de ciclisme en pista per haver donat positiu en els controls antidopatge. Els campionats del món de ciclisme en pista figuren entre els campionats mundials més antics de la història, ja que es van començar a disputar l’any 1893.
El primer positiu que va afectar un ciclista que havia pujat al podi es va produir el 1975. Els polonesos Benedyct Kocot i Janusz Kotlinski van guanyar la final de tàndem, però van ser desqualificats perquè no es van presentar en el control antidopatge. L’any següent, els polonesos van tornar a guanyar, aquest cop sense cap problema en el control antidopatge. L’any 1980 l’holandès Rene Koss va ser segon en el mig fons rere moto per a professionals, però va donar positiu. En el mundial del 1983, Koss va repetir el segon lloc. Aquell mateix 1983 va tornar a tocar un positiu en la prova de tàndem –que fa anys que ja no es disputa en els mundials–. En aquesta ocasió van ser els alemanys Dieter Giebken i Fredy Schmidtke, que havien estat tercers, els que van perdre el bronze per dopatge. Els alemanys havien estat subcampions del món el 1979 i el 1982.
Els mundials del 1988, que es van fer a Gent (Bèlgica), van tenir quatre positius. L’italià Claudio Golinelli, segon en la velocitat per a professionals, va donar positiu per nandrolona. Golinelli havia guanyat el bronze un any abans i encara va poder ser campió el 1989 i subcampió el 1990 perquè va rebre una suspensió lleu. En el mig fons rere moto per a professionals el belga Constant Tounre va perdre la medalla d’argent per un positiu per amfetamines. Tounre va ser subcampió el 1984 i va aconseguir el títol mundial els anys 1987 i 1990. En el mig fons per a aficionats van donar positiu dos dels tres atletes que van pujar al podi: el campió, l’italià Vincenzo Colamartino, i el tercer, l’holandès Roland Renn. Colamartino havia estat subcampió del món en la mateixa prova un any abans, però en el campionat del 1988 va donar positiu per testosterona i va perdre la medalla.
El campionat del món del 1991 que es va disputar a Stuttgart va tenir dos positius en una de les proves reina: la velocitat. Els australians Carey Hall, campió, i Stephen Pate, tercer, van ser desqualificats per haver donat positiu per estanozolol, un anabolitzant. Els dos corredors van rebre una sanció de sis mesos i van haver de tornar els diners que havien rebut de premi, 2.000 dòlars en el cas del campió. Stephen Pate havia estat campió del món de velocitat el 1988 i tercer el 1990. L’australià va ser qui va trencar onze anys de domini dels velocistes japonesos.
El darrer positiu que va afectar un ciclista que havia pujat a un podi va ser el de Barry Forde –a la foto–, de les Barbados, en el mundial del 2003. El corredor va ser tercer en la final de keirin, però va donar positiu per efedrina. Aquell any també va perdre les dues medalles d’or que havia guanyat en els Panamericans. L’any 2005 va ser subcampió del món i el 2006 va donar positiu per testosterona i va ser sancionat amb dos anys.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 12 de setembre del 2007)