Aquests dies hi ha un munt de gent concentrada arreu que demana la veritat. Això està bé, perquè a mi la veritat m’encanta. M’agrada conèixer-la i m’agrada compartir-la. De fet si alguna cosa em fa ràbia de la gent és que s’auto enganyi.
Havia promès parlar-vos de les finances de a Generalitat, i és una gran oportunitat per posar al descobert una veritat, una veritat incòmoda.
La riquesa dels ciutadans de Catalunya, com explicava en el meu anterior post és la suma de totes les seves rendes i està al voltant dels 210.000 milions d’euros (és a dir, un 21% del PIB espanyol). El pressupost de la Generalitat representa un 15% d’aquesta riquesa (és a dir 30.000 milions d’euros). Si comparem amb el pes que el pressupost de l’estat a té al PIB d’Espanya (35%) veiem que el pes de la Generalitat a l’economia és menys de la meitat. Recordeu aquesta dada.
El dèficit, és a dir, la diferència entre ingressos i despeses al pressupost de la Generalitat l’any 2010 va arribar a la desmesura passant de llarg els 9.000 milions (un 27% del pressupost, o el que és el mateix: de cada 3 euros gastats un era prestat!). El mateix va passar amb el deute, que també es va disparar i va assolir els 35.000 milions d’euros (un 108% del pressupost!). Si tenim en compte que només dos anys abans, el 2008, el dèficit va ser de 469 milions (1,7%) i el deute estava a 16.000 milions d’euros (un 55% del pressupost) de seguida ens adonarem que van ser dos anys d’allargar els cordons més del compte. I que va passar el 2009 i el 2010?
– Que hi havia crisi, i la crisi va perjudicar els ingressos de la Generalitat.
Si, i el 2010 també eleccions. De fet, els ingressos per impostos van caure un 25%, però el govern només va decidir reduir la despesa un miserable 0,4%. Perquè un govern suposadament racional va fer aquesta bestiesa?
– Doncs perquè la crisi els va agafar per sorpresa i no la van preveure prou bé.
No és correcte. El pressupost de 2010 ja preveia un dèficit 7.000 milions, l’error de previsió era de “només” 2.000 milions. Per tant ja preveien ficar l’olla gran dins de la xica.
Per posar un exemple, el 2006 la despesa del departament de salut era de 8.000 milions. Quatre anys més tard era de 10.000 milions d’euros (un 24% més). Realment havien augmentat les malalties un 24%? O la població?
En nombre d’empleats va passar quelcom similar. Segons els pressupostos de la Generalitat, l’any 2005 hi havia 154.283 empleats públics incloent funcionaris, servei català de la salut, etc. Segons el pressupost del 2010 n’hi havia 226.332 (un creixement del 47%).
– Fas trampa. El 2010 es compten 40.000 empleats d’altres empreses del Sector Públic que fins aleshores no havien estat incloses.
És veritat, perquè al 2005 aquestes empreses, o bé no existien, o bé tenien menys personal. Sembla una mica incongruent que enmig d’una crisi brutal i imprevista (i amb una caiguda dels ingressos del 25%) es contractessin 4.992 noves persones en aquestes empreses del Sector Públic (Font: pressupost Generalitat 2010). La meva opinió és que els qui van governar fins aleshores no es guanyaven l’aigua que bevien i ho van pagar a les urnes.
En conclusió, en plena crisi quan ja tothom vivia amb menys opulència, consumint menys recursos i pagava menys impostos es va voler mantenir el mateix nivell de serveis socials. Això no era, ni és sostenible. La Generalitat ha gastat de forma imprudent molt per sobre el que recaptava, ha duplicat el seu deute en menys d’una legislatura i ha gestionat els seus recursos de forma irresponsable deixant la patata calenta als que venien al darrera. Ens agradi o no, ara toca posar les coses a lloc i acceptar que la Generalitat és més pobra. No fer-ho comportaria anar fent una pilota cada cop més grossa, més negra i que ens arrossegaria per una pendent més pronunciada cap al penya-segat. No és cap teoria. Els que no ho han fet, han acabat molt malament. És el cas dels PIG (Portugal, Grècia i Irlanda).
Si no volem acabar com ells, doncs ens cal viure amb menys. Algú en discrepa?
NOTA: Totes les xifres estan arrodonides al miler per a millorar la claretat. Els percentatges són exactes i s’han fet sobre els nombres reals dels pressupostos de la Generalitat que estan publicats aquí.