Calidoscopi

Najaf Sultana, Zainab Bibi, Munira Asef, Irum Saeed, Shanaz Bibi… tenen en comú diverses coses: són dones, pakistaneses, i tenen el rostre desfigurat perquè uns individus (des d’enamorats gelosos, passant per parents ressentits i fins i tot un pare que no volia més filles) van llençar-los àcid a la cara. Les fotos són esfereïdores. Retrats de dones a les quals la insensatesa d’uns salvatges va regirar la vida. Tanmateix, les seves mirades, la de les que els han quedat ulls amb els quals mirar, desprenen una dignitat immensa, evident, evocadora, que desplaça el lògic i primigeni instint de compadir-les per una admiració respectuosa, silenciosa, solidària, dolguda i alhora corpresa per la seva desgràcia; i una impressió d’incredulitat sobtada que ens fa dir que, encara que sabem que aquestes coses passen, sembla mentida que puguin passar. És una incredulitat que no és fruit del desconeixement, sinó de la visió directa d’unes fotos que no amaguen ni exageren, que mostren la realitat crua, temible… pertorbadora. Fotos de cares, fetes de cares, sense analgèsics visuals ni trampes que atenuïn la impressió que causen a l’observador.

Les fotos d’aquestes cinc dones, i les d’unes quantes més, són les que han merescut el primer premi del certamen Fotopres 2009, organitzat per l’Obra Social de “la Caixa” (CaixaForum de Barcelona fins al proper 21 de febrer). Són del fotògraf Emilio Morenatti, i les recull sota el nom de “Violència de gènere al Pakistan”. A més de les fotos de Morenatti, hi ha exposats els treballs de vuit artistes més.

El segon premi ha estat atorgat a Walter Astrada pel treball titulat “Violència postelectoral a Kènia”, i el tercer a Alfonso Moral, per “El Líban, entre mar i foc”. També s’hi exposen les fotos de Mikel Aristregi (“-40ºC / 96ºC”), que retrata homes i dones dels estrats més baixos de la societat d’Ulan Bator, capital de Mongòlia, i el greu problema que tenen amb l’alcohol; Marta Ramoneda (“Khusra. Transgènere al Pakistan”), que orienta l’objectiu cap als transsexuals del Pakistan; Jo Exposito (“Hostes de Déu”); Aleix Plademunt (“DubaiLand”); Lurdes R. Basolí (“Caracas. La sucursal del cel”) i Fosi Vegue (“Grans èxits”). Tots testimonis de realitats on la mort, el dolor, la injustícia, el fanatisme… i també en alguns casos la decadència i un luxe artificiós, entre sòrdid i decrèpit, són la realitat quotidiana de molts éssers humans. Com diu el fulletó de l’exposició, els treballs ofereixen una imatge crua i impactant però, alhora, humana i propera, que convida a la reflexió sobre la societat actual. I jo hi afegiria: una reflexió que hauria d’anar acompanyada d’algun sentit de responsabilitat més gran que el que tenim ara, per, entre tots, canviar el signe d’aquestes vides marcades per les guerres, la marginació i la violència.

Fotògraf: Emilio Morenatti

Fotògraf: Walter Astrada