Salt, immigració i xenofòbia
27 gener 2010 per Jordi Nadal
Fa molts dies que estic bastint un article sobre immigració i centrant-lo, sobretot, en el meu poble, Salt (anava a escriure “municipi”, però la trobo una paraula freda quan em refereixo a Salt; i la relació que tinc amb el meu poble és emocional, segurament com la que té molta gent amb el seu, i per això evitaré parlar de municipi). Fa dies que intento bastir un article deia, i no l’he publicat per inseguretat. No perquè no estigués convençut del que deia, sinó perquè el tema és controvertit.
Però ja en tinc prou. En tinc prou perquè ahir vaig llegir a El Punt que l’alcaldessa, Iolanda Pineda, havia manifestat que no està satisfeta de la seguretat al municipi (ella sí que fa servir aquesta paraula, i no vull dir que estimi el poble menys que jo, cosa que no seria certa en absolut), per l’increment de robatoris, destrosses del mobiliari urbà, baralles, ocupacions d’habitatges… i perquè vaig llegir en una altra plana que una jove de 19 anys de Salt ha denunciat que diumenge al vespre la van envoltar un grup de nois de 12 o 13 anys i la van intimidar, perseguir, i amenaçar que la violarien. I en tinc prou perquè fa dies que sento com certs responsables polítics diuen que cal evitar postures xenòfobes com la de l’ajuntament de Vic, que es negava a empadronar immigrants il·legals.
Mirin, sóc de Salt des del mateix dia que vaig néixer. Tota la vida he viscut en un poble amb alts percentatges d’immigració, i no sempre m’ha agradat, sincerament. Però més enllà de les meves mancances humanitàries, que les tinc com tothom (però que qui em coneix sap com intento racionalitzar-les i combatre-les), constato que a Salt hi ha un problema, i que no és de xenofòbia, tot i que si ningú hi fa res (que és just el que hi fan: res) hi degenerarà. El problema de Salt és de marginació social, no racial. El problema de Salt és l’excessiva concentració (es parla d’un 40%) de persones nouvingudes que no tenen res, ni tan sols papers, i que volen poder viure, la qual cosa no és gens criticable. Al contrari, els dignifica com a persones, més enllà dels indesitjables que pugui haver-hi, i hi ha, entre ells. El problema no és si són blancs, negres, grocs o verds… sinó que hi ha hagut irresponsabilitat a l’hora de no haver evitat les altes concentracions de persones sense recursos, no adaptades als més bàsics principis de comportament cívic tal com els entenem en aquesta Europa del benestar en la qual diem que vivim. Europa, des d’una perspectiva social, en alguns carrers de Salt, no existeix. I això és intolerable. I repeteixo: el tema no és que les persones que viuen amuntegades en certs blocs de pisos i carrers del poble siguin africanes, sud-americanes o asiàtiques, sinó que viuen en condicions de marginació, pobresa i en alguns casos d’insalubritat. La culpa no és d’ells, perquè ningú marxa de casa seva perquè sí. El que es juga la vida per anar a l’estranger és per subsistir o intentar viure millor, ell o la seva família. La culpa és dels responsables polítics, del nivell que sigui, que han permès la formació d’aquests guetos (que és en el que s’han convertit moltes zones de Salt).
Fins ara, a Salt, no ha passat cap desgràcia remarcable. Però passarà si no posen remei a la situació, perquè el dia que uns quants vailets com aquests dels que parlàvem violin efectivament a una noia, la comprensible ràbia degenerarà en absurda xenofòbia i les conseqüències poden ser realment greus.
Les mesures que volia instaurar Vic són un crit d’alerta d’una administració que no té eines per gestionar un problema real que pateixen, o que perceben com a real. I què han fet? El mateix que faria tothom que se sent amenaçat: agafar l’única arma que té a l’abast i defensar-se. El que volia fer Vic no està bé (estic segur que ells mateixos ho pensen), i, per tant, segurament està bé no deixar-los-ho fer, però alhora que se’ls prohibeix negar l’empadronament als il·legals, s’hauria de reflexionar quina raó o circumstància els ha portat a voler prendre aquesta mesura, i aportar solucions reals, no paraules buides que només intenten mantenir vots i anar tirant.
La gent no vol anar tirant, senyors que manen. La gent ha treballat durant generacions per tenir els nivells de benestar que tenim ara. I vol mantenir-los, o més aviat augmentar-los. I en certs llocs, com ara a Salt, la sensació de benestar, la seguretat, el civisme, són molt pitjors que fa uns anys. Personalment, fins al punt que em fa por deixar que els meus fills juguin al carrer amb mainada que no conec, encara que jo hi sigui a prop, fins saber “de quin pal van”. M’agrada que els meus fills tinguin companys de classe d’altres races, que aprenguin que en aquest món hi ha cultures diferents, llengües diferents, costums i persones diferents… els enriqueix, penso jo. Però no m’agrada que visquin envoltats de marginalitat, i que la seva identificació amb el poble estigui condicionada per aquest fet. A aquest pas, per ells, Salt serà només el municipi on va néixer el seu pare. De poble, no en tindran.
Penso que has analitzat molt bé la situació. Els guetos, tant si és tracta d’un poble o un barri d’una ciutat, són allò que s’hauria d’evitar, i això depèn de les polítiques d’habitatge. I la política, tant si és d’habitatge, d’educació, de sanitat…, és política, i no només economia. És clar que s’han de conjugar ambdues, però de forma equilibrada. I aquest equilibri es notaria en tots els àmbits de convivència social que desitgem.
Un bon article, si senyor. El problema és a Salt però també existeix a barris de Girona com Can Gibert, Sant Narcís, Santa Eugènia, i d’altres. Què hi fan els polítics? Doncs molt sobint no massa res. Simplement, i parlo ara només per Girona, traslladen els problemes que duren una temporada en un barri i els passen a un altre, això si, deixant sempre l’Eixample neta i condecorosa per aquells “immigrants turistes” que aporten calers i han de veure una ciutat neta i que enamora.
Pel que fa als guetos, doncs crec que si, s’haurien d’evitar, però si no s’actua amb rapidesa, i crec que no es farà, pot arribar a passar el que fa relativament poc va passar en tota la perifèria de París. Per els polítics lo important són les medalles, les inauguracions i els pica-piques. Problemes n’hi ha? Doncs si, però ja actuaran uns mesos abans de les eleccions i ens vendran a tots plegats, duros a quatre pessetes. Apa, salut i ànims.
Doncsjo sóc fill d’immigrants del sud. Fill, del que s’anomenaba de manera molt desagradable, de “xarnegos”. La feina que han fet els meus pares ha estat molt dura i ningú els va ajudar en res. S’aixecaven a les 4 de la matinada per poder tirar endavant els seus fills (que només són dos senyors meus) i feien jornades de treball dures i llargues. En l’actualitat tenen un petit habitatge a Can Gibert del pla de Girona, pel que han lluitat tota una vida. En aquest barri hi ha una alta concentració d’immigrants. Fins aquí cap problema si la convivència és bona. El problema és que no és així. La meva mare quan va pel carrer ha de patir com la tracten de puta la gent jove de color. A les seves amigues les roben. Els horaris d’obertura dels comerços gestionats per immigrants no compleixen horaris que la resta de comerciants del país compleixen rigorosament. Droga. Però el que més indigna a la mare (i no la defenso, però l’entenc) és que reben una gran quantitat d’ajuts econòmics, quan les dones estan a totes hores al parc sense treballar. A ella ningú la va ajudar i en definitiva moltes vegades ella em diu que ella (que s’estima Catalunya perquè és la seva terra i la seva sang) era una pobra sense tenir pedigrí africà, xinés o sudamericà.
En aquest últim conflicte que ha passat a l’Ajuntament vaig veure per TV que els immigrants responien a la població que protestava acusant-la sense mirament de xenófova i racista. El fet de no voler reconèixer els actes delictius que cada vegada més, alguns d’ells practiquen i practicaran, la total manca d’esforç per integrar-se culturalment, començant per la manera de vestir, de parlar el nostre idioma, d’haver aprés alguna cosa de la nostra història i trets culturals identitaris, de sentir un total menyspreu i indiferència pels costums d’allà on es viu, d’interessar-se només per les subvencions i els ajuts i d’ocupar i mantenir-se en un territori, que no té recursos perquè no rep els ajuts que el Govern central hauria de donar per poder-hi fer front i ignorar olímpicament tot això, anar amb una actitut prepotent, exigint drets sense voler saver res de cap altra cosa, aixó no és discriminatiu i racista?
visc a Salt fa sis anys, conec gent de moltes raçes, respecto gent de totes les nacionalitats, perquè quan veig algú, intento veure només la persona, no veig cap color o religió i m´agradaria que imagineu Salt sense cap de nosaltres(inmigrants), segurament abans quan no hi erem , ja hi havien problemes veinals, ja hi havía algu que robés, ja hi havía un que era més pobre que l´altre, ja hi havía algú mes incívic…Hi han problemes ho entenc ,peró si deixem de perdre el temps buscant culpables i posem tots de la nostre part per relacionar-nos amb el diferent sense por,sense prejudicis, y veure´ns només com persones que estem aquí, que vivim aquí i us puc asegurar que també estimem aquest poble, porquè es la nostra segona terra.
Jo també vull dir-hi la meva.
Estic d’acord en pràcticament tot el que heu exposat amb bon sentit comú, però em decanto una mica a pensar també com la Paula.
Jo també he nascut i visc a Salt des de sempre (pràcticament tots els meus 40 anys). És cert que tenir una alta concentració de gent amb problemes econòmics pot dur problemes, però a veure si d’un cop deixem de parlar fent aquest binomi perillós immigració - delinqüència. No dic que no pugui haver-hi una possible correlació entre ambdós conceptes, però igualar-los és clarament un error i aquest sí que pot portar-nos a una desgràcia.
L’alt percentatge d’immigració és degut a molts factors i segurament no hi hem de cercar culpables. Estic d’acord que bàsicament ha estat conseqüència que el sistema (tant els polítics com els pobles veïns) ens ha donat l’esquena en molts temes : habitatge, ensenyament,… Però el fet de tenir molta gent nouvinguda, no és per si mateix un problema si nosaltres no l’hi convertim.
Si tots (i dic tots) som positius i només fem culpables del que passa o pot passar a qui realment ho és - els delinqüents - i cerquem i apliquem les solucions, no hem de sofrir cap daltabaix. No cerquem culpables ni fomentem l’alarmisme que de segur que no ens portarà enlloc.
Ànim i positivisme. Salt ha estat, és i serà un bon lloc per viure si tots ho volem.
Salut.