Calidoscopi

Fa molts dies que estic bastint un article sobre immigració i centrant-lo, sobretot, en el meu poble, Salt (anava a escriure “municipi”, però la trobo una paraula freda quan em refereixo a Salt; i la relació que tinc amb el meu poble és emocional, segurament com la que té molta gent amb el seu, [...]

Llegir tot l'article »

Fa més de dos mil anys Sun Tzu va escriure que no s’ha de començar cap batalla si no s’està gairebé segur de guanyar-la i si no s’està preparat, organitzat, a punt i en situació avantatjosa (L’art de la guerra).

L’alcalde de Barcelona, o no ha llegit a Sun Tzu, o no se’l creu, o considera [...]

Llegir tot l'article »

Najaf Sultana, Zainab Bibi, Munira Asef, Irum Saeed, Shanaz Bibi… tenen en comú diverses coses: són dones, pakistaneses, i tenen el rostre desfigurat perquè uns individus (des d’enamorats gelosos, passant per parents ressentits i fins i tot un pare que no volia més filles) van llençar-los àcid a la cara. Les fotos són esfereïdores. Retrats [...]

Llegir tot l'article »

Llegeixo que Susan Sarandon i Tim Robbins, parella de fet des de feia 23 anys, se separen. No acostumo a afectar-me per les notícies que tenen una tonalitat massa rossa (igual que les que groguegen em provoquen una mena de calfred incòmode i desagradable; deu ser que no m’agraden les notícies de colors), però [...]

Llegir tot l'article »

Per iniciativa ciutadana, el Parlament debat aquests dies la conveniència de prohibir les curses de toros. D’aquesta iniciativa se n’han fet un ampli ressò a les Espanyes. Alguns han entès que era un altre estirabot dels que volen eliminar tot signe i símbol d’espanyolitat a Catalunya; una altra “catalanada” he sentit a dir a algun [...]

Llegir tot l'article »

En breu funcionarà una línia de taxis a Barcelona que seran conduits per dones i en els quals només podran pujar dones. En diuen taxis roses.
Aquesta mena de servei per a la meitat de la població, més o menys (els nens poden pujar-hi amb les seves mares o acompanyants femenines? Fins a quina [...]

Llegir tot l'article »

Enmig d’una conversa trivial, un amic em va explicar que un dia, fent zàping, va veure una pel·lícula en la qual sortia un home gran conduint un tractor per la carretera. Deia el meu amic que va canviar de canal, i que al cap de 20 minuts va tornar a posar-lo. L’home encara conduïa el [...]

Llegir tot l'article »

El currículum del saltenc Joan Mateu (1976) impressiona. Això d’haver exposat, amb trenta anys, a Nova York, San Francisco, Miami, Madrid, Barcelona,… vesteix molt, i alguna cosa deu voler dir en referència a la qualitat del seu treball. Però el que impressiona de veritat, més enllà de les ciutats en les quals ha exposat i [...]

Llegir tot l'article »

No sovintegen prou les bones notícies, però de tant en tant n’hi ha que fan respirar alleugerit. M’ha agradat llegir que “el Tribunal Constitucional de Rússia prohibeix definitivament la pena de mort“. Després d’una moratòria de 13 anys, i un any abans que venci, el Tribunal Constitucional d’aquell país ha fet un pas cap al [...]

Llegir tot l'article »

No porto bé la convivència amb els incívics. No la porto gens bé. De fet, és evident, de tant en tant tots cometem errors en el terreny del respecte vers els nostres conciutadans, els animals, el medi ambient,… vers el que sigui. I no s’ha de ser intolerant amb els errors aliens, igual com normalment [...]

Llegir tot l'article »

És evident que l’Església hi creu en el divorci, almenys pel que fa a la seva relació amb la societat civil. Cada dia s’aparta més i més de la realitat social, es tornen més intolerants i pretenen imposar la seva visió del món … un món que ja no existeix.
En el Punt del dia 3 [...]

Llegir tot l'article »

Els admiradors de Tim Burton no haurien de deixar de llegir La trista mort del Noi Ostra. El llibre, que està format per 23 contes curts escrits en vers (alguns tenen tres o quatre versos i prou), està il·lustrat pel propi autor. El llibre aplega històries sovint inquietants, fàcils de llegir, plenes de tendresa i [...]

Llegir tot l'article »

“Sota les voltes diu Marta que es mulla;
-Treu-te el mallot, guarneix-te de lilàs,
Que sí que só, més que ningú, veraç:
Em plaus, quan plou, tan nua com la fulla…”
Aquests quatre versos de Josep Vicenç Foix, m’han perseguit sempre. Va ser un llibre llegit a disgust, pel que tenia de lectura obligada, quan encara era massa jove [...]

Llegir tot l'article »

Que els éssers humans podem arribar a ser els animals més salvatges, sanguinaris i gratuïtament cruels ho hem demostrat abastament. Ho hem demostrat amb els nostres congèneres, ho demostrem cada dia amb l’ús que fem dels recursos del món (sense tenir en compte que els nostres fills, néts, besnéts,… algun dia els trobaran a faltar [...]

Llegir tot l'article »

Convergència carrega contra el tripartit pels informes … el tripartit carrega contra Convergència per les donacions de l’Orfeó a la Fundació Trias Fargas … i uns i altres es reclamen mútuament un comportament ètic.
Tots plegats fan fàstic i provoquen vergonya aliena.

Que no ho veuen que el realment honorable és denunciar els comportaments [...]

Llegir tot l'article »

A més d’estar en la primera línia de la política britànica durant bona part de la primera meitat del segle XX, i ser Primer Ministre en dos períodes no consecutius, Winston Churchill va ser també un escriptor punter, fins el punt que l’any 1953 va guanyar el premi Nobel de literatura pel “seu domini de [...]

Llegir tot l'article »

Les guerres solen tenir diversos fronts i de molt distintes característiques. Hi ha els que a tots ens vénen al cap quan parlem de guerres: els purament militars, on es desenvolupa la batalla a trets, canonades o el que sigui. En principi solen ser fronts físics, mesurables damunt el territori i que permeten una valorització [...]

Llegir tot l'article »

Contra el que acostuma a ser habitual en mi, vaig entrar a veure Antichrist, el darrer film de Lars Von Trier, sense saber-ne pràcticament res. Tan sols havia sentit a parlar de la polèmica amb què fou rebuda en el festival de Canes. No tenia cap idea preconcebuda de què anava a veure, ni de [...]

Llegir tot l'article »

El llegat fotogràfic de Robert Capa és d’una importància històrica, artística i humana cabdal. Les seves fotografies són molt més que una crònica militar de conflictes armats. La dimensió artística de l’obra de Capa ve donada per la capacitat del fotògraf de captar i transmetre la dimensió humana de les persones que retrata. L’exposició del [...]

Llegir tot l'article »

Una lectura amena, il·lustrada i molt diàfana dels canvis, les revolucions i els descobriments que han afectat les arts al llarg dels segles. Per a qualsevol que s’hagi preguntat alguna vegada què fa que la Mona Lisa de Leonardo o els gira-sols de Van Gogh, per exemple, siguin considerats obres mestres, o quin fi perseguien [...]

Llegir tot l'article »

La força expressiva dels quadres del pintor de Rotterdam és innegable. Conté els ingredients més característics del Fauvisme. Colors vius, intensos, vibrants, i pinzellades gruixudes, aparentment tosques, que fan composicions de gran poder atractiu en les quals el dibuix perd importància en benefici de la claredat amb què s’expressen els sentiments. Van Dogen pinta ulls [...]

Llegir tot l'article »

Temps. Regalar-se deu minuts cada dia. Vint si és possible. Menys si en sembla suficient o més si tenim ganes de fer-ho. Si no tenim mitja hora al llarg del dia, encara que sigui a trossos, o és que no volem tenir-la o és que tenim la vida massa desordenada. Ser-ne conscients, potser seria el [...]

Llegir tot l'article »

Fracàs. El fracàs és la porta de l’èxit. És la raó per la qual estem meditant. Sense fracàs no ens faria falta meditar, per tant, és absurd viure les dificultats que ens trobarem com un fracàs. El fracàs són els maons a terra. L’èxit, la paret aixecada. El fracàs no és un final, sinó un [...]

Llegir tot l'article »

Paciència. Molta paciència. La paciència és també la mare d’aquesta ciència. Faran falta dies per notar que, deu minuts de contemplació, ens regalen unes bones estones de pau interior, i algun somriure. Caldrà esforç per arribar al silenci sense esforç. Caldrà intel·ligència, no desanimar-se i buscar tossudament els camins que ens portin fins els nostres [...]

Llegir tot l'article »

Pensaments. Pensaments que van i venen. Descontrolats, pertorbadors, que ens distreuen i s’encadenen un amb l’altre dificultant la pau i el silenci interiors. No ens hi hem d’enfadar. És precisament perquè existeixen que estem meditant, per adonar-nos que hi són, i per aprendre a no deixar-nos esclavitzar per ells. Enfadar-s’hi és reforçar-los, alimentar-los, donar-los una [...]

Llegir tot l'article »

Asseguts. En una cadira per exemple. Per meditar no cal fer contorsions forçades ni agafar postures que tensin excessivament les articulacions. N’hi ha prou d’estar-nos asseguts en una cadira còmode, amb l’esquena recta i el cap també, per mantenir uns mínims de tensió física i no caure en la somnolència.

Respirar. Com si fos la primera [...]

Llegir tot l'article »

Aturar la ment. Integrar en nosaltres tot el que ens envolta, els estímuls que ens arriben i que estimulen els nostres sentits com ho farien els dits amb les cordes d’una guitarra. Ser guitarres, de cos sinuós i llarg, buits per dins. Aquesta buidor, aquest espai en el qual ressonen els ecos de l’exterior, és [...]

Llegir tot l'article »

Des de finals del mes de gener de l’any 1998 tinc un deute moral, personal, gairebé íntim, amb una persona. El seu nom és ( o era, perquè fou assassinada el dia 3 de febrer del mateix any) Karla Faye Tucker. La meva relació amb la Karla és nul·la, més enllà d’haver llegit la seva [...]

Llegir tot l'article »

Diu l’historiador E.H. Gombrich en el seu llibre “La Història de l’Art”, editada per primera vegada l’any 1950 ( i reeditat contínuament des d’aleshores), que la història de l’art no és la història dels avanços en les tècniques artístiques, sinó la història del progrés de les idees. Així, doncs, exemplifica, artistes com Picasso van optar [...]

Llegir tot l'article »

La lluna llepava l’horitzó. Rodona, lluminosa com un quasi-sol, en un cel diàfan, extraordinari, de matinada.
Despertant de l’encantament d’una música més estrident que bona, del garbuix de la gent que bevia, xerrava i reia al voltant de les barraques que envoltaven l’escenari, vaig prendre consciència, gràcies a la lluna,  després de llargues hores immers en [...]

Llegir tot l'article »

Avui, de bon matí, he begut un te verd sense presses. A falta d’alternativa he engegat la TDT i he buscat un canal de música assossegada, que es deixi sentir i que no destorbi els meus pensaments ( calmosos, profunds, introspectius, deductius, valoratius, …). He posat una emissora de música clàssica. Sonava Mahler, i l’he [...]

Llegir tot l'article »

Per mi, Ray Charles és Georgia on my Mind i un munt de cançons més. “Cançons”? “Cançons” no és un nom prou digne per moltes de les obres interpretades per Ray Charles. I és injust dir que en Ray és Georgia… i un munt de cançons més. Com si I Got a Woman, Hit the [...]

Llegir tot l'article »

Recupero Natural Mystic de Bob Marley, després de molts anys d’haver-la oblidat. Va ser una cançó d’aquelles que va ser important per mi durant la meva època d’exili militar en terres africanes.

There’s a natural mystic blowing through the air;
If you listen carefully now you will hear.

Tenia un reproductor de cassette ( fa anys, ja [...]

Llegir tot l'article »

Aquest matí ha començat, per mi, com la majoria dels matins. M’he llevat, he portat els nens a col·legi i he anat a la feina. He rebut uns quants correus electrònics, com sempre, i d’entre tots un de Metges Sense Fronteres, que em reenvien de tant en tant. L’he llegit, i m’ha canviat el dia, [...]

Llegir tot l'article »

Engego l’Spotify i busco les Variacions Goldberg, de Bach. La musicalitat del piano, tranquil, conversador, omple la cambra i sembla que aturi el temps. Hi ha la música, jo, la pantalla de l’ordinador i un munt de coses per dir, que no són musicals, però que donen ritme i color a la meva vida.
La variació [...]

Llegir tot l'article »

Avui que el dia és grisós, un punt fred però no gaire, que es nota la humitat cada cop més aquosa, més liquada, avui, ara, se m’encomana en el cos, i també en l’ànim.

No vull parlar de mi, o sí, és clar, inevitablement ho fem sempre em temo. Vull dir que el tema no [...]

Llegir tot l'article »

M’he llevat a quarts de dotze després d’una nit intensa, estranya i llarga. El primer que he notat ha estat el silenci aclaparador que hi havia a casa.
Fa sol, un sol esplendorós. Qui ho hauria dit ahir a la tarda, o aquesta nit, en què ha estat plovent no massa fort, però sí amb una [...]

Llegir tot l'article »

Records dins un bol de vidre. Un bol d’aquells de caramels. I els records que ara l’omplen, el bol, serien dolços i bonics, i també de colors. Les curculles, la majoria, són de la platja d’Empúries ( ja en vaig parlar en una altra ocasió). I les vaig recollir amb la Gemma i l’Albert, com [...]

Llegir tot l'article »

M’he assegut a la biblioteca pública de Salt a mirar la gent. Són tres quarts de set de la tarda d’un dia entre setmana, diguem que dimarts ( però podria ser qualsevol altre). Estic en un angle de la biblioteca, assegut en un sofà, amb un llibre i la llibreta i escrivint, és clar, aquestes [...]

Llegir tot l'article »

La poesia encomana poesia, i provoca un rau-rau interior que no sé si és dolorós o plaent ( no sabria destriar-ho).
Ens dessagnem en paraules que per molt sentides i rebuscades que siguin, o encara que ens brollin de dins, a raig, com la sang d’una vena sobtadament foradada, no són mai ni prou boniques ni [...]

Llegir tot l'article »

Deu ser molt difícil fer cançons boniques. Un servidor, que de música no hi entén gaire però que és sensible a les descàrregues emocionals que provoquen aquests misteris que són, per mi, les notes ben encadenades, es veu superat pel sacseig d’impressions d’una bella melodia.

Avui me n’han regalat una. Bé, regalar-me-la no. Simplement [...]

Llegir tot l'article »

Com es pot parlar de Sant Jordi, del personatge i la llegenda, del dia i del que significa pel nostre país, i no caure en romanticismes, ni orgulls patris, exageracions o idealitzacions maquillades? Jo no puc. No en sé. Però ho provaré.

No recordo haver treballat mai el dia de Sant Jordi. Any rere [...]

Llegir tot l'article »

Avui m’ha vingut el cap aquella frase de Picasso que deia, més o menys: ” Amb dotze anys ja pintava com Rafael, però he necessitat tota una vida per aprendre a pintar com un nen”. M’ha vingut al cap a causa dels haikus, i m’explico.

Els haikus, per si algú no ho sap, són [...]

Llegir tot l'article »

A l’hora que començo a escriure, a primera hora del matí, plou abundantment. I deu fer hores que ho fa perquè els carrers es veuen embassats. Abans de res m’he preparat un te ben calent i he posat una mica de música ( Bee Gees, que ara mateix canten Words). M’he assegut davant l’ordinador i [...]

Llegir tot l'article »

El meu dia té un no sé què de desvagament. Estic avorrit, ho admeto, i tinc ganes de llegir, però no filosofades ni assajos profundíssim sobre res ni sobre ningú. Vull alguna cosa lleugera, distreta, i alhora no tenir la sensació que estic malgastant el temps. Però no trobo res que em satisfaci prou. Poc [...]

Llegir tot l'article »

La platja d’Empúries és bonica, sobretot, a l’hivern. O a la primavera, si és que no hi ha gaire gent. Sempre ho penso quan la contemplo des de dalt el puig de Sant Martí, al costat de l’església. Sovint hi porto un llibre que, també sovint, acabo per no obrir, almenys en el mirador.

No sé [...]

Llegir tot l'article »

Els fruits saborosos, d’en Josep Carner, és el primer llibre de poesia que tinc consciència d’haver llegit. Ho fou per força, per imperatiu escolar. I fou llegit, estudiat, seccionat i analitzat fins els límits que la meva capacitat de púber amb pardalets al cap em va permetre assolir.

Avui, al cap de molts anys, i [...]

Llegir tot l'article »

El volum de la ràdio està un xic massa fort, però ja em va bé. El conductor està atent a la retransmissió del partit; l’acompanyant, mig endormiscada, el mig escolta ( el partit); i jo, des del seient del darrera, m’ho miro tot i no escolto res.
Em fan una mica de mal les cames. Bé, [...]

Llegir tot l'article »

Reemprens antics hàbits que havies deixat de banda per unes raons incertes. I pensaves que podries mantenir la decisió sense recança, amb el rictus impertorbable. I no ha estat així. De fet no ha servit per a res l’aturada. Només més dolor, més falta d’allò que tant desitjaves, i un munt de temps perdut.
O potser [...]

Llegir tot l'article »

Vaig prometre que començaria així: “ No m’agrada especialment escoltar Antony & The Johnsons; m’agrada sentir-los. Des del dia que …” que em van regalar un compacte amb un grapat de cançons seves. Me’ls van regalar com un acte d’amor ( i penseu el que vulgueu). “ Escolta’l una estona”, em van dir, “abans de [...]

Llegir tot l'article »

La tarda ha sigut llarga. He sortit de la feina a les sis, he anat a la biblioteca, després a comprar i tot seguit m’he tancat a casa. He sopat de seguida, a quarts de vuit, i m’he posat a llegir. He llegit uns fragments de “ Notes per a Sílvia”, d’en Josep Pla.
Ara [...]

Llegir tot l'article »

Et veig volar pel cel grisós d’aquest dimarts de febrer. El teu vol de gavià, serè, harmònic, bell, et porta fins a la catedral. Veus el campanar i t’hi pares, i contemples Girona des d’una perspectiva que envejo. Jo m’he de cenyir a la visió de la ciutat a peu pla, i no me n’estic. [...]

Llegir tot l'article »

La meva relació amb Sant Feliu de Guíxols és escassa, però no inexistent. Hi he passat sobretot matins, quan era petit, o, darrerament, jornades d’estiu més o menys completes en una casa particular. Avui, diumenge, hi he anat a parar per accident, o per incident en realitat, hauria de dir. I ja que hi sóc, [...]

Llegir tot l'article »

Carrers estrets que fan pudor a orins, façanes brutes, cansades, balcons desgastats per anys d’inatencions i pintades anàrquiques a les parets. Gent. Gent que mira. Mirades mores, negres, blanques, mestisses i mirades buides.
Una noia fa un cafè al meu costat i fa veure que no veu que ha vist que l’estava mirant. Se’n va.
El [...]

Llegir tot l'article »

- Quina tarda, oi, Ingrid?
-          En aquest lloc són perfectes tots els dies. Em sento molt bé, Humphrey.
- Aquí sembla que el temps s’aturi, que no existeixi, que tot ( les nostres vides, les nostres pel·lícules, … tot) hagi estat un somni. Breu i agradable, no trobes? Les festes de Hollywood, [...]

Llegir tot l'article »

Dilluns d’Immaculada. El vespre. D’aquí a poques hores serà demà, i demà serà dia de feina. És, doncs, un dilluns endiumenjat.
L’he passat a casa, tot el dia clos entre les parets de la meva habitació. El contacte amb l’exterior s’ha limitat a un missatge de mòbil i una horeta de xat. El xat m’ha [...]

Llegir tot l'article »

-         Què fa que algú malgasti uns valuosos minuts de la seva vida a fer, per exemple, una futilitat com ara un vaixell de paper? – va preguntar el pragmàtic.

Va haver-hi un silenci gairebé absolut en tota la sala. El va trencar un estossec forçat del bohemi del poble, que s’asseia a la taula [...]

Llegir tot l'article »

Passejo pels carrers del parc de la ciutadella al capvespre. Espero que la llum es faci penombra, i la penombra fosca. Llavors la temperatura se suavitza. Veig molta gent estirada damunt la gespa. Uns s’estimen, d’altres fan ioga, uns quants xerren; n’hi ha que ballen a la glorieta del parc. Hi ha de tot, com [...]

Llegir tot l'article »