“Sota les voltes diu Marta que es mulla;
-Treu-te el mallot, guarneix-te de lilĂ s,
Que sà que só, més que ningú, veraç:
Em plaus, quan plou, tan nua com la fulla…”
Aquests quatre versos de Josep Vicenç Foix, m’han perseguit sempre. Va ser un llibre llegit a disgust, pel que tenia de lectura obligada, quan encara era massa jove [...]
Llegir tot l'article »
Avui, de bon matĂ, he begut un te verd sense presses. A falta d’alternativa he engegat la TDT i he buscat un canal de mĂşsica assossegada, que es deixi sentir i que no destorbi els meus pensaments ( calmosos, profunds, introspectius, deductius, valoratius, …). He posat una emissora de mĂşsica clĂ ssica. Sonava Mahler, i l’he [...]
Llegir tot l'article »
Avui m’ha vingut el cap aquella frase de Picasso que deia, mĂ©s o menys: ” Amb dotze anys ja pintava com Rafael, però he necessitat tota una vida per aprendre a pintar com un nen”. M’ha vingut al cap a causa dels haikus, i m’explico.
Els haikus, per si algĂş no ho sap, sĂłn [...]
Llegir tot l'article »
Em submergeixo en un dens bany d’aigua cĂ lida en forma de rimes que em llangueixen vers rera vers. “ Puedo escribir los versos mas tristes esta noche“ diu Neruda. Les paraules sĂłn mĂşsica quan sĂłn escrites per una ploma sensible. “ escribir, por ejemplo: la noche está estrellada …”, i tanco els ulls mentre llegeixo [...]
Llegir tot l'article »